Gerard Xarles Editor d’Empordà Gastronòmic i Revista del Baix Empordà

De la mà del col·lectiu gastronòmic La Cuina de l’Empordanet, l’1 de febrer de l’any 2013 naixia la campanya gastronòmica “Sopars Maridats”: cada restaurant del col·lectiu oferia uns menús-sopars maridats amb els vins dels cellers de l’Empordà que millor acompanyaven cadascun dels plats, amb la finalitat de dinamitzar el sector en una època de l’any on hi ha poc moviment turístic a la zona i mobilitzant el públic local i nacional.

Després de nou anys, i només amb la interrupció obligada per culpa de la pandèmia que encara estem patint, es segueixen duent a terme aquests sopars, que consten de menús confeccionats per una parella formada per un cuiner i un cellerer que treballen conjuntament per oferir la millor combinació entre els plats i els vins de la DO Empordà. Aquesta DO és una de les denominacions d’origen emergents i amb més potencial a Catalunya i a l’Estat Espanyol. Es caracteritza per una identitat ben definida, que aposta per les varietats autòctones, entre les que destaca la singularitat de la Garnatxa, tot plegat donant continuïtat a una tradició vitivinícola amb 2.500 anys d’història.

A l’Empordà ens podem considerar, gastronòmicament parlant, uns afortunats per la menja Km 0 portada a la taula per uns magnífics professionals que viuen la cuina, que la respecten i la senten, amb l’avantatge de disposar dels millors productes sense necessitat de viatjar-los: mar, horta, muntanya, bestiar... Tot arran de la porta de casa, amb uns pagesos, ramaders i petits productors que tenen cura que aquests productes tinguin la màxima qualitat, el que fa que el concepte anar a sopar o anar a dinar es transformi en un “viure sensacions”, en delitar-se d’una proposta gastronòmica en un sentit total, empordanesa i d’alta qualitat, però que també ajuda a enfortir i consolidar aquesta relació entre els cellers i els restaurants, que són els dos col·lectius que fonamenten la riquesa de la gastronomia empordanesa.

La cuina empordanesa és la cuina de referència a tot Catalunya i a fora, antigament practicada tant per les mestresses de casa i les “cuineres de lloguer” com pels tapers i els pescadors, tàndem de gurmets que varen inventar el plat segurament més singular de la cuina catalana, el “Niu” (bacallà, tripes de bacallà, ocells, ous durs, patates etc.). És famosa pels seus suquets de peix, plats de mar i muntanya, platillos (menuts amb bolets o altres ingredients), rostits a la cassola, l’Arròs negre o a la cassola (amb un sofregit amb ceba caramel·litzada, no amb tinta), les gresoletes de bacallà o gresoletes dolces de Palafrugell (torradetes de Santa Teresa), “rellenos” de pomes , botifarra dolça i plats de menuts com el cap de vedella amb salsa verda o vinagreta, la pota i tripa, capipota, la “carn de perol”, la sang i perdiu i molts d’altres; dolços com el tortell o rabassa de massapà, la flaona, el recuit de drap etc.

La cuina d’autor hi ha tingut la més prestigiosa representació possible a través del restaurant El Bulli de Ferran Adrià, centre de peregrinació d’abast mundial de gurmets i cuiners, una aportació que encara continua amb força restaurants amb estrelles Michelin (Quim Casellas, Albert Sastregener, Marc Gascons…).

De tant en tant, doncs, resulta més que aconsellable gaudir d’una experiència gastronòmica a l’Empordà perquè la cuina forma part de la cultura de casa nostra. Bon profit!