El franquisme encara estava instal·lat al poder, tot i que Franco havia mort el novembre de 1975. Els grisos i la Guàrdia Civil reprimien les manifestacions que demanaven «Amnistia, llibertat i Estatut d’Autonomia». Els dies 1 i 8 de febrer de 1976, l’Assemblea de Catalunya va organitzar dues concentracions a Barcelona que van ser durament reprimides per la policia. El règim no estava disposat a claudicar, malgrat que en cercles polítics ja s’albiraven certs moviments que feien preveure el canvi pel qual havien lluitat tantes persones des de la clandestinitat.

En aquell marc, un grup d’activistes catalans va impulsar el primer diari en català després de la guerra. Van obtenir la complicitat de molts ciutadans que es van convertir en comptes partícips fent-hi aportacions de diners. Va ser com un crowdfunding avant la lettre, inspirat en una fórmula d’origen medieval que recollia el Codi de Comerç. Tot i que van tenir molts problemes per aconseguir el permís, al final van poder publicar la primera edició el 23 d’abril de 1976.

L’Avui es va convertir en un diari essencial per a la recuperació de la llengua en els mitjans de comunicació. Va normalitzar la informació en català, va oferir una mirada del país des del catalanisme i va trencar el monolingüisme que presidia els mitjans de comunicació de l’època.

L’entusiasme i l’eufòria inicials aviat van ensopegar amb els problemes d’un diari que havia nascut de l’empenta de la societat civil, però que estava mancat de recursos per navegar per les complicades aigües dels diaris d’informació general. Van ser anys d’anades i vingudes, de projectes per reformar el diari, d’intervencions del poder polític –que alhora el protegia– fins que el 2005 tres grans accionistes es van fer càrrec de l’empresa: Editorial Planeta, Grup Godó i l’Institut Català de Finances. Però al cap de quatre anys van decidir posar fi a la seva participació en el diari i van traspassar les accions al Grup Hermes, l’empresa editora d’El Punt, que de bon començament va mantenir les dues capçaleres per separat, però el 2011 va decidir fusionar-les i convertir-les en un sol diari: El Punt Avui, garantint-ne la continuïtat i plantejant els reptes de viabilitat per al futur.

Ara que es commemoren els cinquanta anys de la fundació de l’Avui, en uns moments difícils per emprendre iniciatives periodístiques en català, cal recordar que en aquells anys van seguir el mateix camí altres periòdics que van aparèixer a Catalunya amb el mateix esperit que l’Avui: defensar el país des d’una catalanitat insubornable i, des de la llibertat, normalitzar l’existència de mitjans de comunicació en català. Així van aparèixer el 1978 El 9 Nou i Regió7, i el 1979 El Punt; tots tres, entre el 2028 i el 2029, en commemoraran el 50è aniversari.

Segurament tots aquests diaris —que en el seu moment van superar els mals auguris d'aquells que els pronosticaven pocs mesos de vida— celebraran la trajectòria amb la recança d’haver pogut fer les coses millor, però amb la satisfacció del camí recorregut i d’haver normalitzat la premsa en català, un fet que ara es dona per descomptat, però que cinquanta anys enrere era discutible. Hi havia qui creia que, després de tants anys de monolingüisme en els mitjans de comunicació, un diari en català no triomfaria.

Han passat els anys i els qui van creure en l’Avui, sent-ne comptes partícips, subscriptors o simplement lectors, van sembrar la llavor d’un periodisme que va recollir el sentiment d’una societat que no es va rendir a les imposicions lingüístiques del franquisme.