Un estudi publicat conclou que els cercadors, les xarxes socials i els agregadors amplien l'accés a les notícies i redueixen algunes bretxes demogràfiques, però generen un consum menys atent que l'accés directe als mitjans. La recerca, basada en gairebé 4,7 milions de sessions informatives, mostra que arribar a més públic no implica necessàriament aconseguir una relació més profunda amb la informació.
En aquest sentit, els cercadors, les xarxes socials i els agregadors han ampliat les vies per les quals les persones arriben a les notícies i han reduït algunes de les desigualtats tradicionals d'accés a la informació. Però aquesta ampliació de l'abast té una contrapartida: els usuaris que arriben als mitjans a través d'intermediaris digitals dediquen menys atenció a les notícies que els qui accedeixen directament a ells.
La conclusió procedeix de More Inclusivament, Less Attentive: How Digital Intermediaries Expand News Audiences but Facilitate Inequalities in News Attentiveness, una recerca de Tian Yang, de la School of Journalism and Communication de la Chinese University of Hong Kong, publicada l'1 d'agost a la revista acadèmica Digital Journalism.
El treball planteja una paradoxa especialment rellevant per als mitjans: els canals digitals de distribució poden aconseguir que el periodisme aconsegueixi persones que probablement no acudirien de manera directa a una capçalera, però aquestes visites presenten nivells inferiors d'atenció, tant en cada sessió com quan s'analitza el consum acumulat durant períodes més llargs.
L'estudi obliga així a distingir entre dos objectius que sovint es barregen en les estratègies d'audiència: aconseguir abast i aconseguir atenció. Els investigadors van identificar 780 dominis informatius, entre ells grans mitjans nacionals, mitjans locals i altres fonts de notícies. De les sessions analitzades, el 62,2% va correspondre a accessos directes i el 25,76% va arribar mitjançant algun intermediari digital: un 18,04% des de cercadors, un 6,86% des de xarxes socials i un 0,85% des d'agregadors.
Per a mesurar l'atenció, l'estudi utilitza principalment el temps dedicat a les notícies i el nombre de pàgines visitades en cada sessió. Els autors reconeixen que aquestes variables no permeten observar directament l'esforç cognitiu del lector, però són indicadors utilitzats habitualment en estudis de comportament digital com a aproximació a l'atenció.
El primer resultat de l'estudi és favorable a les plataformes. L'accés directe als mitjans presenta diferències significatives entre diferents grups demogràfics: les persones de major edat i amb nivells elevats de renda i educació tenen una major probabilitat d'acudir directament als llocs informatius. Quan les notícies arriben a través de cercadors, xarxes socials o agregadors, bona part d'aquestes diferències continuen existint, però es redueixen. La recerca detecta un estrenyiment significatiu de les bretxes relacionades amb edat, ingressos i educació.
La situació canvia quan l'anàlisi passa de mesurar qui accedeix a les notícies a estudiar què ocorre una vegada que l'usuari ha arribat a elles. Les sessions procedents dels tres tipus d'intermediaris analitzats són significativament més breus que les iniciades mitjançant accés directe. Les visites originades en agregadors duren aproximadament un 29% menys; les procedents de cercadors, un 23% menys; i les de xarxes socials, un 20% menys. En els tres casos també disminueix el nombre de pàgines consultades durant cada sessió.
Les xarxes socials i els agregadors presenten, en termes generals, menors bretxes demogràfiques d'accés que els cercadors. Són, per tant, vies relativament més inclusives. No obstant això, quan s'analitza l'atenció acumulada, els usuaris que arriben a les notícies a través de cercadors mostren nivells superiors als qui recorren a xarxes socials o agregadors.
Yang planteja una possible explicació relacionada amb la intencionalitat. Un cercador exigeix normalment que l'usuari introdueixi una consulta abans d'iniciar la sessió, mentre que en les xarxes socials o en molts agregadors les notícies apareixen dins d'una selecció de continguts construïda prèviament per algorismes, xarxes de contactes o altres sistemes de recomanació.
El treball descriu aquest fenomen com una compensació entre inclusió i atenció. Les plataformes amplien el conjunt de persones exposades a notícies i redueixen determinades desigualtats demogràfiques, però els usuaris que depenen d'elles mostren nivells inferiors d'atenció tant en el curt com en el llarg termini.
La conclusió introdueix a més un matís important en l'avaluació del trànsit extern. Una plataforma pot resultar molt eficaç per a descobrir nous continguts, ampliar l'abast d'una notícia o arribar a lectors ocasionals sense produir necessàriament una relació informativa tan intensa com la que manté un usuari que acudeix voluntàriament al lloc del mitjà.
Més informació en aquest article de Laboratorio de Periodismo