Un cantant de pop, un projecte per portar dofins al llac Balatón i un lloc de notícies hongarès desconegut per a la majoria d’europeus: a primera vista, es podria dir que el cas Like Company contra Google Irlanda està més relacionat amb la premsa rosa que amb un plet històric per al futur digital del periodisme europeu. Tanmateix, aquest insòlit cas, ara davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), podria determinar en quin grau les empreses de “Big Tech” poden utilitzar contingut periodístic per crear i executar sistemes d’intel·ligència artificial (AI) sense demanar permís o pagar per això.
Segons el diari hongarès HVG, el litigi va començar amb un article publicat el juliol del 2023 per Balatonkörnyéke, un portal local de notícies hongarès. La notícia explicava que el cantant i compositor hongarès Koszó no havia abandonat la idea d’introduir dofins al llac Balatón. Poc després, un usuari va demanar a Gemini, el chatbot de Google, un resum de l’article. El chatbot va generar una resposta de diversos paràgrafs en la qual descrivia el suposat projecte, les seues possibles repercussions turístiques, així com la seua naturalesa controvertida. Tanmateix, segons el tribunal regional de Budapest, que va jutjar el cas en primera instància, també va incloure dades que no apareixien a l’article original. El tribunal va remetre el cas al TJUE.
El 10 de març de 2026, a la Gran Sala del TJUE va tenir lloc el que els observadors jurídics van descriure com la primera vista oral entorn de l’IA i la legislació de la UE sobre drets d’autor, centrada en la pregunta per la qual fa anys que els propietaris dels mitjans de comunicació, els artistes i les empreses d’IA lluiten: quan un sistema d’IA s’entrena amb contingut protegit i aquest després produeix una resposta basada en aquest contingut, aplica la llei sobre drets d’autor?
Els grans models de llenguatge s’entrenen amb conjunts de dades ingents que inclouen llibres, articles, llocs web i altres escrits. Les empreses d’IA opinen que aquesta etapa és essencial per crear eines d’IA útils i que el procés constitueix una de les excepcions jurídiques previstes per fomentar la investigació i la innovació.
El principal argument de Google és que el seu model d’IA no emmagatzema articles de la mateixa forma que una base de dades emmagatzema documents, sinó que aprèn els patrons estadístics: divideix el text en fragments, identifica les relacions i les codifica en el sistema. Des d’aquesta perspectiva, l’empresa sosté que en generar una resposta el sistema no “copia”, prediu text.
Els propietaris dels mitjans de comunicació i els periodistes no ho veuen així: les eines d’IA processen articles per construir productes que responen directament a les preguntes dels lectors. Per tant, redueixen la necessitat que l’usuari visiti la font original. Abans, el cercador de Google dirigia el trànsit a les fonts, si bé de manera desigual. En les formes de recerca actualment en desenvolupament, les plataformes aspiren que els usuaris romanguin en la seua pròpia interfície, i en conseqüència, impedir de generar trànsit web cap als llocs de què obtenen la informació en qüestió.
Més informació en aquest article de voxeurop.eu