Segur que també t’està passant. La teva experiència a internet s’ha deteriorat de forma esfereïdora. Les plataformes que abans usaves per a informar-te, per al descobriment o el debat, ara ja fa un temps –potser fins i tot uns anys– que t’han deixat de ser útils, que t’avorreixen. No existeix la creativitat fora del motlle de l’algoritme i llegeixes la mateixa piulada que el teu col·lega i veus els seus mateixos tiktoks i arran d’això quedeu un dia i dueu les mateixes sandàlies, que t’han costat una mà de calés i que havies pensat que et farien sentir única i individualitzada, com a mínim durant aquest estiu. La febre del sameness (“tot és igual”) ha contagiat impúdicament tots els àmbits de la nostra cultura, i ja res no t’estimula –ni cap a bé, ni cap a malament–, i tornes a rumiar-hi i, ben mirat: vols dir que t’agraden aquelles sandàlies cares?

L’aplanament de la cultura –que és un concepte “de nínxol” que posa nom a l’homogeneïtzació de gustos que provo d’il·lustrar unes línies més amunt– s’explica perquè qualsevol cosa que triomfa ho fa atès que ha aconseguit moltes reproduccions, és a dir, visibilitat al feed. Tanmateix, el que passa també és que esdevenir mainstream, captivar l’algoritme, en moltíssimes ocasions no té a veure amb el que popularment instrueix o fa riure, sinó amb el que entreté, en el pitjor sentit de la paraula: et reté. La periodista i directora del màster universitari Social Media de la UOC, Silvia Martínez, ho exposa així: “L’algoritme prioritza la tipologia de contingut reaccionària, que genera interacció perquè polaritza”. L'escriptora i comunicadora Ofèlia Carbonell ho referma: “Endrapem qualsevol cosa que l’algoritme interpreta ja no que ens agradarà, sinó que farà que estiguem més estona asseguts mirant o ... No us perdeu aquest interessant reportatge d'Àngel Reyes i Fernández a Naciodigital.cat.