M'agrada pensar que en un centre educatiu es poden fixar els fonaments d'una societat més justa, més conscient i més humana. Em consta que hi ha docents que aconsegueixen casar el currículum obligatori amb la motivació de l'alumnat, buscant fórmules que engresquin el jove en la bonica tasca d'aprendre. I això és molt important en el context actual, que, a grans trets, difereix poc del context passat. Perquè, tot i l'afany que té el món educatiu per innovar, encara avui l'estudiantat no ha aconseguit desprendre's de la vella tradició consistent en memoritzar un temari, sense cap més al·licient que cenyir-se a uns continguts rígids i pautats. Però, per sort, com deia, han sorgit voluntats il·lusionades en dotar de més sentit a tot allò que contenen les pàgines dels llibres de text.

Recentment, he tingut l'oportunitat d'assistir a un festival de curtmetratges en què un dels projectes premiats era el resultat del treball d'un institut, que ha inclòs com a element transversal el meravellós món de l’audiovisual com a llenguatge per explicar la matèria fruit d'estudi, amb la col·laboració de tota una aula. Hi ha moltíssimes assignatures que obren la porta a aquest enfocament pedagògic, la història, la geografia, la biologia, la filosofia, la literatura, el llatí... i, si m'ho permeteu, fins i tot, les matemàtiques.

Amb la creació de continguts multimèdia, com un curtmetratge, veus com l'alumnat s'implica, amb responsabilitat i compromís, perquè no es tracta només de "fer vídeos" sinó d'assignar rols: documentació, storyboard, animacions, interpretació, direcció, guió, aspectes tècnics, llum, so, escenografia, vestuari, maquillatge... mil funcions per aconseguir uns objectius molt clars: copsar l'interès per l'aprenentatge, treballar en equip, planificar, buscar consensos i, en definitiva, contribuir en el desenvolupament humà integral del jove. 

Amb la creació de continguts multimèdia, com un curtmetratge, veus com l'alumnat s'implica, amb responsabilitat i compromís

Aquestes dinàmiques donen la possibilitat a potenciar les capacitats i habilitats de cada persona, a reforçar aquells aspectes personals en què l'alumne es pot sentir més segur i còmode. Caldria analitzar a fons el grau d'efectivitat d'aques model d'aprenentatge, però el que jo veig és que pot servir per millorar la comprensió de les matèries, ja que es trasllada la teoria a un format més pràctic i visual. 

Em diran que els programes del curs estan tan escanyats que aplicar aquesta metodologia és impossible. Però val la pena no perdre de vista la realitat, examinar-la i solucionar-la. Per uns pocs que penquen de valent per treure bons resultats acadèmics, hi ha moltíssims que es mantenen al marge del sistema, deixant passar el temps sense esforç ni motivació, i molts altres que directament abandonen abans de finalitzar l'ESO. I és trist que aquest sigui un fet acceptat i normalitzat.

 Acabo aquest text amb la frase del principi: M'agrada pensar que en un centre educatiu es poden fixar els fonaments d'una societat més justa, més conscient i més humana. Només cal veure que, en alguns instituts, com aquell que va guanyar el premi a millor curt estudiantil, això ja funciona.