Segurament els dos darrers elements del títol —cultura i premsa local— serien fàcilment assimilables en una bona part dels mitjans de comunicació locals del nostre país, però el primer, la indústria, ja és una mica més complicat. El paper de dinamitzador i difusor cultural de les publicacions de cada territori o municipi ha estat fonamental al llarg dels anys i, històricament, les revistes de poble han estat els millors aparadors per difondre la cultura local. Però permeteu-me que en parlar d'indústria escombri una mica cap a casa i posi l'exemple del meu poble, Cassà de la Selva, on aquest cap de setmana se celebra la Fira del Tap i el Suro, un certamen estretament lligat a la tradició surera de la vila. Al segle passat Cassà va arribar a tenir al voltant de cinquanta empreses dedicades al sector del suro i el tap, configurant pràcticament un monocultiu industrial que durant dècades va definir la identitat econòmica del poble. Avui, el pes específic d'aquest sector en l'economia local ha anat disminuint amb els anys, però encara hi ha empreses que mantenen viva aquesta activitat, i la memòria d'allò que va ser continua ben present.
Per preservar aquest record i alhora potenciar l'activitat encara vigent, fa deu anys que Cassà organitza la Fira del Tap i el Suro, que aplega una diversitat d'actes relacionats amb aquesta activitat industrial i amb els seus derivats —com el vi, el cava o altres productes tapats amb suro—, i que recupera tradicions d'un ofici tan singular com el procés de la pela o la fabricació artesanal de taps.
En aquest context, la revista local Llumiguia ha exercit durant més de vuitanta anys un paper fonamental com a mirall de la vida quotidiana del poble, recollint els esdeveniments relacionats amb l'economia local i, evidentment, amb la tradició surera. Però la col·laboració de la premsa local amb la Fira del Tap i el Suro va més enllà de la simple difusió informativa. Cada anys, coincidint amb la fira, Llumiguia publica un opuscle redactat pel Grup de Recerca i Estudis Cassanencs (GREC) en el qual s'explora un aspecte diferent de la indústria surera local: des del procés de la pela fins a la fabricació artesanal dels taps, passant per les tradicions més singulars d'un ofici únic. És una tasca de recuperació i divulgació patrimonial que difícilment podria fer cap altre agent; a més, la presentació d’aquest opuscle ja ha esdevingut un acte més dins la programació de la fira i és la cita de referència per als interessats en la història d’aquest sector.
I és precisament aquí on rau una de les funcions més valuoses de la premsa local en relació amb el sector empresarial i industrial: donar ressò a allò que els mitjans d'abast nacional ignoren o no consideren prou rellevant. La Fira del Tap i el Suro de Cassà és un exemple d'una iniciativa de gran valor cultural i econòmic que ben poques vegades apareix als grans mitjans, però que troba en la premsa local el reconeixement i la cobertura que mereix.
Aquest exemple cassanenc no és únic. A la premsa local de tot el país trobaríem casos similars en els quals la col·laboració entre el mitjà informatiu i el sector empresarial —industrial, comercial o d'un altre tipus— es manifesta de maneres diverses i evidencia fins a quin punt els mitjans de proximitat fan una feina que va molt més enllà d'informar. Són agents actius en la preservació de la memòria industrial, en la promoció de les fires i certàmens locals, en la difusió de les iniciatives empresarials del territori i en la construcció d'una identitat col·lectiva que incorpora el món del treball i de l'economia com a elements constitutius de la vida d'un poble.
Llegir la premsa comarcal i local és, doncs, molt més que estar informat del que passa al propi municipi. És contribuir a sostenir un model de periodisme que fa créixer el país des de la base, que dona veu a qui no en té en altres àmbits i que teixeix, article a article i any rere any, el relat viu d'una comunitat. Una raó més per llegir la premsa comarcal, la de casa, perquè també ajuda a fer créixer el país.
Foto: llumiguia