El proper divendres, 27 de gener, a les 12 h, Espai Línia (C/ Girona 52, Barcelona) inaugurarà l’exposició“Premsa de proximitat. Un recorregut per la història”.  L’exposició farà un repàs, a través d'un centenar de capçaleres, per la història de la comunicació de proximitat a l’àrea metropolitana, en un recorregut fins a l’actualitat a través d’un centenar de capçaleres, amb originals i primers números. Per donar forma a la mostra  s’ha realitzat una ingent tasca de recerca per diversos arxius, la qual ha permès trobar joies fins ara mai exposades. L’entrada a l’exposició serà lliure i es podrà vivistar fins al 30 de maig.

A l'acte es comptarà amb la participació de Francesc Fàbregas, president de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal; Oriol Duran, secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió de la Generalitat de Catalunya; Josep Ritort. secretari general de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC); i David Centol, editor del Grup de Comunicació 21.

El relat metropolità, una oportunitat

“Les àrees metropolitanes són realitats que la població viu, sent i identifica com l’escenari habitual de la seva activitat, però també és cert que no generen un discurs públic i comú (un relat compartit) que faciliti la identificació metropolitana com a comunitat de la mateixa manera que amb el barri, municipi, comarca o país petit”, assenyala Joan Maria Corbella, professor de la Universitat Pompeu Fabra, que ha col·laborat en l’exposició. “L’escàs desenvolupament comunicatiu i informatiu de les àrees metropolitanes frena la possibilitat de generar les corresponents comunitats amb identitat pròpia”, afegeix al respecte.

Els mitjans de comunicació (municipals, comarcals, provincials o nacionals) relaten aquesta realitat metropolitana com “una circumstància resultat de la dinàmica demogràfica, econòmica i cultural i com a instrument de resolució de necessitats d’administració pública dels serveis a la ciutadania”, però gairebé mai es genera “un discurs que identifiqui l’espai metropolità com un espai de vertebració de relacions socials, de comunitat”, apunta Corbella.

Així doncs, sense aquest discurs públic “és molt difícil que pugui haver-hi mitjans i serveis periodístics que adoptin com a referència l’espai comunicatiu metropolità i que sobrevisquin amb lectors i, si és el cas, amb anunciants que en facilitin l’explotació”.

Font: Comunicació 21