Ens hem jubilat de la feina, però no de la solidaritat ni del compromís amb la societat
La vaga general de l’'11 de novembre no és només una convocatòria adreçada als treballadors i treballadores en actiu. És una crida a tota la societat, una oportunitat per reflexionar sobre el model de vida que estem construint i sobre la necessitat d'un canvi de paradigma. Ens cal avançar cap a una societat més justa, més solidària i amb més igualtat d'oportunitats, on tothom pugui viure dignament, independentment de la seva edat o situació econòmica.
Algú podria pensar que les persones jubilades ja hem acabat la nostra etapa de vida laboral i que, per tant, les reivindicacions d'una vaga general no ens afecten directament. Però aquesta manera de veure les coses és massa limitada. Els problemes que avui pateixen els treballadors en actiu són també, en bona part, els problemes dels pensionistes.
No podem viure d'esquena a aquesta realitat. El que passa avui a les persones que treballen també condiciona el futur de les generacions que venen i, en definitiva, el conjunt de la societat.
Per això, hem d'entendre que no hi ha una societat dividida entre treballadors i jubilats, entre joves i grans. Compartim necessitats, preocupacions i esperances. Volem el mateix: poder viure amb tranquil·litat, tenir cobertes les necessitats bàsiques i saber que els nostres fills i nets tindran oportunitats per construir el seu propi projecte de vida.
Però, què podem fer els jubilats per donar suport a la vaga?
Potser no podem fer vaga en el mateix sentit que les persones que tenen una feina, però sí que podem fer moltes coses per demostrar que estem al seu costat.
La solidaritat no ha de quedar-se en paraules ni en declaracions de suport. També s'ha de demostrar amb petits gestos, amb decisions quotidianes i amb la voluntat de participar en una jornada que vol fer visible un malestar social que va molt més enllà dels centres de treball.
Per exemple, podem decidir no anar aquell dia al gimnàs, a la piscina, als cursos, als tallers o a les activitats que fem habitualment en equipaments públics o privats. Podem prescindir voluntàriament d'aquells serveis que necessiten la feina d'altres persones per funcionar i explicar que no hi anem perquè volem donar suport a la vaga i respectar el dret dels treballadors i treballadores a exercir-la.
És una manera senzilla i concreta de contribuir-hi. També podem evitar compres i gestions que no siguin imprescindibles, informar-nos sobre els motius de la convocatòria, parlar-ne amb els nostres entorns, fer arribar el nostre suport a les persones que fan vaga i participar en les concentracions, manifestacions i actes públics que es convoquin.
I, sobretot, podem explicar per què ho fem. Fer visible que les persones grans no som indiferents a les dificultats dels treballadors, que volem contribuir a una societat on ningú no quedi enrere.
Volem una societat que garanteixi drets i oportunitats, on la riquesa i el benestar arribin al conjunt de la població i on cap generació hagi de renunciar a una vida digna.
La societat que volem construir és responsabilitat de tothom
Els jubilats no hem de substituir el protagonisme dels treballadors en actiu ni decidir per ells. La vaga és una decisió i un dret dels treballadors. Però sí que podem acompanyar-los, donar-los suport i fer-los saber que no estan sols.
L'11 de novembre, jubilats i treballadors hem de caminar junts. No tenim interessos contraposats: compartim drets, necessitats i objectius. La societat no s'acaba quan deixem de treballar, ni