Per a Narcís-Jordi Aragó, parlar de Girona era parlar del país. Aquesta convicció va presidir la taula rodona Narcís-Jordi Aragó, l’ofici de periodista, que la Fundació Valvi va acollir dimecres, 18 de novembre. La Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la mateixa fundació van reunir l’historiador Joaquim Nadal i els periodistes Jaume Guillamet i Eva Vázquez per recordar el mestre de periodistes i el defensor incansable de la premsa local i comarcal. Entre el públic hi havia el secretari de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Joan Carles Codolà.
Jaume Guillamet va portar el text escrit, com Aragó li havia ensenyat a fer, i va recordar el dia que, des de Tele/eXpress, li va proposar ser el corresponsal del diari a Girona. Aragó dirigia aleshores Presència i va signar aquelles cròniques amb el pseudònim de Jordi Ballester, un nom en què Guillamet veu un ballester que apunta amb precisió. «Ell era el mestre i jo, el seu cap», va dir, amb un somriure. Va evocar també els mesos en què ell, Aragó, Just Casero i Pius Pujades van escriure Girona, gris i negre mentre esperaven que el Tribunal Suprem resolgués el recurs contra la suspensió de Presència. I va resseguir la nissaga de la família Masó fins a l’Aragó de la maduresa: director de la Revista de Girona i primer president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes.
Joaquim Nadal l’exalcalde de Girona, va definir Girona, grisa i negra com un llibre de denúncia, fet amb les eines del periodisme, sobre una ciutat que es deixava caure. Per explicar la censura d’aquells anys, va recordar una anècdota personal: Aragó el va fer anar a casa seva perquè canviés «nacionalisme» per «regionalisme» en un article, per estalviar-se problemes posteriors amb lka censura. Nadal també va revelar que, el 1983, li va oferir anar de número dos a la seva llista municipal. Aragó s’hi va negar, amb tota naturalitat. Volia continuar sent, per sobre de tot, periodista.
- Cal recordar que Jaume Guillamet va escriure el 1983 el llibre La Premsa Comarcal: un model català de periodisme popular. I va ser autor del Llibre Blanc de la Premsa Comarcal del 2010 amb en Joan M. Corbella, Celestino Manzano i Enric Yarza. A més, el 2019 en la Convenció celebrada a La Jonquera va presentar la ponència Premsa Comarcal, la història com a mirall de futur.
L’ACPC AL LLIURAMENT DELS II PREMIS DE PERIODISME DE PAU

Foto: Els autors del documental B9, amb el degà del Col·legi Joan Maria Morros.
D’altra banda, l’ACPC va assistir el dilluns, representada per la vocal Estel Huguet, al lliurament dels II Premis de Periodisme de Pau de Catalunya, que convoca el Grup de Treball de Periodisme per la Pau amb la col·laboració del Consell de la Informació de Catalunya (CIC). Uns guardons que reconeixen la bona praxi en la cobertura de la pau i els conflictes, d'acord amb l'annex D del Codi Deontològic.
El primer premi, dotat amb 3.000 euros, va ser per a B9, el documental de 30 minuts (3Cat) dirigit per Ignasi Gallart, Aleix Mateu i Xavier Brichs, sobre l’antic institut ocupat de Badalona. Mentre que els dos accèssits, de 1.000 euros, van ser per a Espai minvant, de Cristina Mora i Norma Nebot (Fora de Quadre), sobre l’assetjament d’organitzacions palestines a Cisjordània; i Cristina Mas, per tres reportatges publicats a l'Ara amb el suport de NOVACT sobre la resistència civil a Ucraïna. Durant l'acte, el degà del Col·legi, Joan Maria Morros, va defensar que «explicar els esforços per construir la pau no és fer un periodisme ingenu», sinó «explicar tota la realitat».

Foto: El president del Consell de la Informació Josep Carles Rius; i Estel Huguet, vocal de la junta de l’ACPC.