Les redaccions locals, amb el difícil repte de la regulació de la IA

Un informe analitza la implantació als mitjans de la legislació europea sobre intel·ligència artificial

La icona d'IA en un teclat d'ordinador.
La icona d'IA en un teclat d'ordinador. | BoliviaInteligente / Unsplash

La legislació europea sobre intel·ligència artificial amb prou feines està modificant les pràctiques de les redaccions i continua sense oferir respostes específiques a alguns dels problemes que més preocupen les empreses periodístiques, com la utilització dels seus continguts per entrenar models, la dependència dels proveïdors tecnològics o la falta de criteris comuns de transparència. Les normes existents tendeixen a confirmar principis professionals que els mitjans ja aplicaven, però no resolen les dificultats que planteja la incorporació de l’IA al periodisme. Aquesta és una de les principals conclusions d’una investigació de la Vrije Universiteit Brussel (VUB).

El treball, titulat Regulating AI in the media: supporting newsrooms, translating rules, and closing the gap with editorial practice, es basa en 18 entrevistes realitzades entre abril i octubre de 2026 a reguladors, experts jurídics i professionals de mitjans de comunicació, amb participació d’organismes nacionals de Bèlgica, França i Espanya, institucions europees i internacionals i organitzacions periodístiques públiques i comercials.

La investigació identifica una distància considerable entre el desenvolupament de les normes sobre intel·ligència artificial i la seva aplicació efectiva en el treball periodístic. Encara que Europa ha establert un ampli entramat regulatori que combina legislació específica sobre IA, protecció de dades, propietat intel·lectual i regulació de plataformes, bona part d’aquestes disposicions s’han dissenyat amb caràcter general, sense considerar les particularitats de l’activitat informativa.

Els entrevistats coincideixen que el periodisme apareix en la legislació principalment quan s’aborden qüestions transversals, com la transparència o els drets d’autor, però no rep un tractament prou diferenciat per la seua responsabilitat editorial i la seua funció democràtica.

Una de les troballes més significatives afecta la manera en què les normes arriben a les redaccions. Segons l’estudi, la interpretació i aplicació de la regulació recau principalment en els departaments jurídics i els especialistes en privacitat, amb una participació molt més limitada dels periodistes. Diversos participants expressen dubtes sobre el coneixement que els professionals de les redaccions tenen de les obligacions legals relacionades amb la intel·ligència artificial.

Les redaccions petites afronten més dificultats

La investigació crida especialment l’atenció sobre les diferències de capacitat entre grans organitzacions periodístiques i mitjans petits, locals o independents. Les empreses de més mida compten habitualment amb departaments jurídics, especialistes en protecció de dades i recursos per interpretar les obligacions regulatòries. En canvi, els mitjans més petits poden mancar fins i tot d’un llibre d’estil o d’un estatut editorial sobre el qual desenvolupar les seves polítiques d’intel·ligència artificial.

Aquesta desigualtat pot traduir-se en capacitats molt diferents per complir la legislació, avaluar riscos i establir procediments interns de supervisió.

Entre les recomanacions formulades pels autors figura la creació d’un fòrum permanent que reuneixi a autoritats reguladores, organitzacions periodístiques, associacions professionals i proveïdors tecnològics. La seva funció seria acordar criteris compartits de transparència, identificar les obligacions aplicables als diferents usos d’IA i elaborar orientacions pràctiques per al sector.

L’informe proposa de també incorporar periodistes i responsables d’intel·ligència artificial de les redaccions des de les primeres fases d’elaboració i implementació de les normes, en lloc de limitar la seua participació a l’aplicació posterior de disposicions ja aprovades.

Per a les organitzacions petites, planteja recursos compartits que incloguin models de polítiques internes, formació i accés a assessorament jurídic. Així mateix, recomana que els mitjans revisin periòdicament les seues directrius, facilitin eines autoritzades als seus periodistes i estableixin criteris comprensibles per explicar a les audiències quins usos d’intel·ligència artificial identifiquen i quins no.

Font: Laboratorio de Periodismo