El jutjat mercantil número 1 ha deixat vist per a sentència el litigi que enfronta les principals televisions i ràdios espanyoles amb Meta per presumpta competència deslleial en el mercat de la publicitat digital. Els grups de comunicació reclamen 160 milions d’euros a la companyia de Mark Zuckerberg. La demanda conjunta agrupa diversos operadors audiovisuals i radiofònics, entre els quals destaquen Atresmedia i Mediaset, així com emissores com Onda Cero i la SER.
El desenvolupament del litigi judicial
Durant el judici, els demandants van sostenir que Meta havia utilitzat dades personals sense una base jurídica que ho emparés, una pràctica que, segons els perits, hauria contribuït a impulsar el seu negoci publicitari. La defensa de la multinacional, en canvi, va rebutjar que hi hagués una relació causal entre aquestes pràctiques i el creixement de l'empresa. Els advocats van argumentar que l'expansió del negoci respon a factors estrictament tecnològics.
Durant la vista, els experts també van debatre sobre el pes de la publicitat digital. Els perits de la part demandant van defensar els seus càlculs amb dades oficials, mentre que la representació de la plataforma tecnològica va qüestionar la metodologia emprada. El periodista Alejandro Requeijo va assenyalar que Meta acostuma a evitar els litigis públics de llarga durada. «No té pinta que l'empresa hagi d'arruïnar-se», va afirmar en valorar les possibles conseqüències econòmiques del cas.
Per la seva banda, l'expert Agustín Medina va defensar la importància de la segmentació comercial en el mercat publicitari. La resolució judicial definitiva es coneixerà a partir del gener del 2027. El procediment segueix l'estela d'altres demandes presentades en el sector editorial i podria establir un precedent rellevant per a la indústria audiovisual.
L'acusació contra Meta per l'ús de dades personals
La demanda sosté que Meta hauria ignorat les disposicions del Reglament europeu de protecció de dades (RGPD) entre el maig del 2018 i l'octubre del 2023. Segons els demandants, durant aquest període la companyia nord-americana hauria actuat en contra de les resolucions de les autoritats europees en matèria de protecció de dades.
Aquesta conducta li hauria permès construir una àmplia base de dades sense obtenir el consentiment explícit dels usuaris. D'acord amb l'acusació, aquest avantatge hauria facilitat a Meta oferir publicitat segmentada i personalitzada, situant-la en una posició competitiva privilegiada respecte dels seus rivals en el mercat publicitari digital.
Una multa de 25.000 milions de dòlars als Estats Units
En paral·lel a aquest procediment, Meta haurà de pagar 25.000 milions de dòlars a l'estat de Nou Mèxic, segons va resoldre dimecres un jutge d'aquest territori nord-americà. La decisió arriba després que un jurat conclogués que la companyia havia enganyat els usuaris en un cas relacionat amb l'escàndol de Cambridge Analytica.
El gegant de les xarxes socials ja havia acceptat aquest any pagar prop de 18.000 milions de dòlars per resoldre les demandes presentades per altres 51 estats i territoris dels Estats Units. Meta, matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp, ha qualificat el cas de «impost a la llibertat d'expressió».
Font: Infoperiodistas