La transformació dels hàbits informatius no està esborrant la idea tradicional de què és una notícia. Encara que les xarxes socials, els creadors, els pódcast o els vídeos breus han eixamplat els seus límits, la majoria del públic continua associant les notícies amb informació verificable, periodistes i experts, mitjans especialitzats i assumptes de rellevància pública.
Aquesta és una de les principals conclusions de Changing Definitions of News in a Digital Environment, un informe publicat al setembre pel Reuters Institute for the Study of Journalism de la Universitat d’Oxford. El treball analitza com es defineix actualment una notícia a l’Argentina, el Japó, Noruega, Espanya, el Regne Unit i els Estats Units mitjançant investigació qualitativa i una enquesta de YouGov realitzada a més de 12.000 persones.
L’estudi distingeix dos grans concepcions. El 49% manté el que els investigadors denominen una definició de «nucli tradicional»: política, economia o conflictes tractats per periodistes i experts, fonamentalment en mitjans informatius i mitjançant formats com el text o el vídeo de llarga durada. Un altre 26% conserva tots aquests elements, però incorpora a més actors, temes i formats menys convencionals, des de creadors i influencers fins xarxes socials, pódcast, vídeos curts, gaming o moda.
El canvi detectat no consisteix tant a substituir la definició tradicional de notícia com a afegir noves capes al voltant d’ella. Només un 4% presenta una definició predominantment basada en aquests elements nous, mentre que un 21% no encaixa clarament en cap dels models establerts pels investigadors.
La verificació roman, a més, com un dels principals punts de consens. El 65% dels enquestats considera essencial que una notícia es basi en informació precisa i verificable, davant només un 10% que considera essencials els punts de vista personals. Un 18% arriba a assenyalar que la presència d’opinions pot impedir que una informació sigui considerada notícia.
També roman una clara jerarquia entre les fonts. En el conjunt dels sis països, el 88% considera que la informació procedent d’informatius de televisió o ràdio pot ser notícia, el 87% pensa el mateix dels llocs web informatius i el 85% dels diaris. Els percentatges descendeixen el 35% per a les xarxes socials, el 33% per al pódcast i el 26% per a les interfícies d’intel·ligència artificial.
Les diferències generacionals apareixen sobretot en els límits del que pot incorporar-se a la categoria de notícia. Entre els joves de 18 a 24 anys, un 53% considera que la informació trobada en xarxes socials pot ser notícia, davant el 23% entre els majors de 55 anys. També hi ha diferències en els pódcast —40% davant 27%— i en les interfícies d’IA —30% davant 22%.
Tanmateix, pràcticament no existeixen diferències generacionals quan s’observa la permanència del nucli tradicional. Entre el 74% i el 76% de tots els grups d’edat conserva aquests atributs fonamentals. El que canvia és la proporció que afegeix altres elements: la definició ampliada assoleix el 37% entre els menors de 25 anys i cau fins el 20% entre els majors de 55.
Els joves no semblen estar deixant de considerar notícies als continguts periodístics convencionals; estan acceptant més llocs, actors i formats capaços de produir-les.
Font: Laboratorio de Periodismo