Els mitjans locals cada vegada són més presents allà on avui es consumeix part de la informació: a les xarxes socials. Es tracta d’aprendre a parlar el llenguatge que demanen aquestes plataformes sense renunciar als valors periodístics que defineixen aquesta premsa. Moltes capçaleres ho estan demostrant amb experiències que combinen creativitat i identitat territorial.
Un dels casos més significatius dins de la Premsa Comarcal és el del Diari de Manlleu, que va tancar un 2025 de rècord sota la seva marca DDM, amb un creixement significatiu respecte a l’any anterior i un alt grau de reconeixement ciutadà. La clau? Una aposta decidida per Instagram com a segona finestra informativa.
Sense disposar de versió digital i amb un equip reduït, la capçalera ha convertit aquesta xarxa social en el seu principal aparador, amb més d’un milió de visualitzacions el darrer any, especialment gràcies als reels informatius conduïts pel jove reporter Biel Costa Domènech. Aquest format dinàmic i proper no només serveix per avançar continguts que després es poden llegir al paper, sinó que ha consolidat el DDM com a mitjà de referència per a la ciutat.
En un altre registre temàtic, però amb una estratègia igualment clara, el Diari de la Neu ha convertit el vídeo en el nucli de la seva presència digital. A Instagram, gairebé tots els continguts són audiovisuals: petits reportatges, informació d’actualitat de pistes i continguts de marca vinculats al món de l’esport de muntanya. La presència del director, Ivan Sanz, en molts d’aquests vídeos afegeix credibilitat i complicitat amb la comunitat. A més, el mateix format juga a favor del relat: el paisatge i el moviment generen peces captivadores que retenen l’audiència i reforcen la identitat d’un mitjà de nínxolque sap exactament a qui es dirigeix.
L’associat SomGarrigues, de la comarca de les Garrigues, és un altre exemple de mitjà local que ha sabut adaptar la seva estratègia a les xarxes socials. Amb la comunicadora Maria Ramos al capdavant, publica quinzenalment vídeos breus en què repassa els principals titulars de la nova edició del periòdic. Aquest format actua com un tast dels continguts que els lectors trobaran a les seves pàgines i, alhora, incentiva la compra de l’edició en paper per conèixer amb més profunditat tot allò que passa al territori. Les peces, de ritme àgil i pensades per al consum a les xarxes, acumulen milers de visualitzacions i demostren que és possible generar expectació al voltant del producte imprès sense renunciar als nous canals de comunicació.
A Artesa de Segre, La Palanca ha posat en marxa “Sense pèls a la llengua”, una col·lecció de vídeo-píndoles que reivindiquen el parlar de Ponent i denuncien els prejudicis lingüístics. Amb un to proper i pedagògic, les joves filòlogues Èlia Fernández i Berta Martí combinen entrevistes al carrer, àudios i testimonis reals per reflexionar sobre l’autoestima lingüística i la necessitat de preservar la diversitat dialectal del país. És una mostra més de com els nous formats poden servir també per reforçar valors històrics de la premsa comarcal: la defensa de la llengua, la identitat i la cohesió del territori.
Aquestes quatre experiències no són fenòmens aïllats. Formen part d’un procés més ampli en què la premsa comarcal evoluciona, experimenta i s’adapta, i on l’ACPC acompanya les seves capçaleres associades perquè el salt digital no sigui improvisat, sinó responsable i amb garanties.