El 2026 és un any especial per a Sitges, Sant Pere de Ribes i el conjunt del Garraf. El passat 1 de març, L’Eco de Sitges va celebrar 140 anys d’història ininterrompuda des de la seva fundació, l’any 1886. Una trajectòria excepcional que converteix la capçalera en degana de la premsa comarcal catalana i en un dels grans testimonis escrits de la vida social, cultural i política del territori.

Parlem amb Magí Fortuny i Poch (Sitges, 1985), director del setmanari des del 2020, sobre què implica liderar una capçalera amb tants anys d’història, el bon moment que viu el mitjà i els reptes actuals de la premsa de proximitat.

140 anys no es fan cada dia. Què representa per a vosaltres arribar a aquesta efemèride?

Arribar als 140 anys de L’Eco de Sitges és, sobretot, un orgull immens i també un gran compromís. Un orgull pel fet de mantenir una publicació en paper en un context en què el periodisme viu una precarietat generalitzada i les tendències comunicatives condueixen inexorablement cap a la immediatesa i el món digital. I un compromís per saber estar a l’altura de tots els qui ens han precedit i, sobretot, de tot allò que els lectors d’avui esperen de nosaltres. El projecte actual es nodreix d’aquesta persistència per sortir puntualment cada setmana, intentant fer tot el possible amb els recursos de què disposem, i d’aquesta voluntat de continuar fent comunitat.

Personalment, com es viu dirigir una capçalera amb tanta història?

Ho visc com un privilegi i també com una gran responsabilitat. És poder exercir la meva feina a casa meva, en una capçalera històrica que ja fullejava de petit a casa dels meus avis, envoltat d’un equip molt reduït però també molt involucrat per poder sortir cada divendres al carrer. I també és sentir que formes part d’una cadena molt llarga, que ve de lluny i que volem que perduri molt més enllà dels qui ara en tenim la sort de formar-ne part.

“Que L’Eco guanyi lectors en un entorn que no para de guanyar habitants d’altres poblacions  i països és una anomalia en positiu”

En els darrers anys heu ampliat la base de lectors, tant en paper com en digital. Quines han estat les claus?

Els últims estudis anuals d’audiència –justament, encarregats des de l’ACPC– ens confirmen això: que anem guanyant lectors. I això ens fa feliços. No perquè el nostre objectiu sigui estar pendents de les xifres, sinó perquè entenem que aquests resultats són la conseqüència de la feina que fem cada setmana. Que una capçalera de proximitat com L’Eco guanyi lectors en un entorn que no para de guanyar habitants d’altres poblacions i països és una anomalia en positiu que reforça la nostra manera de fer: explicar històries properes, amb continguts variats, incorporant especials temàtics cada cert temps i ampliant una nòmina de col·laboradors plural i representativa que supera el centenar de col·laboradors. No hi ha receptes màgiques, sinó treballar amb constància i honestedat: gaudint del que fem bé, assumint les crítiques amb esperit de millora i reconeixent i aprenent quan ho hauríem pogut fer millor.

“Formar part de l’ACPC ens fa sentir partícips d’una xarxa de mitjans que comparteixen reptes”

Amb motiu de l’aniversari vàreu publicar un suplement especial que repassa la trajectòria del setmanari. Quina rebuda ha tingut?

Certament, ha tingut molt bona rebuda. Ens ha fet il·lusió comptar articles d’opinió de personalitats significatives del país, del territori i del periodisme català. Pel que fa als articles propis, no només recullen la història del setmanari, sinó que, a través seu, també expliquen la història dels darrers 140 anys amb Sitges com a epicentre i fil conductor. Un petit recorregut que explica quins factors –culturals, socials, polítics i econòmics– van permetre el naixement de L’Eco i com és que ha sobreviscut a guerres, crisis, pandèmies, canvis d’hàbits i revolucions tecnològiques per arribar fins aquí.

El president de l’ACPC, hi dedica unes paraules en el suplement. Què significa per a L’Eco formar part del sector Premsa Comarcal?

L’Associació Catalana de la  Premsa Comarcal és un espai d’identitat i cooperació. Formar-ne part ens fa sentir partícips d’una xarxa de mitjans que comparteixen reptes –econòmics, tecnològics i de model– i, sobretot, una mateixa missió: explicar el territori des del territori. Les paraules del president de l’ACPC reforcen aquesta idea que tots junts fem més fort aquest ecosistema de mitjans que són imprescindibles per a la vida democràtica i sociocultural del país.

L’Equip de l’Eco de Sitges al complet. Foto: L’Eco de Sitges

Quin creus que és el secret perquè un mitjà local mantingui la rellevància durant tant de temps?

Estar sempre connectat amb la comunitat. Explicar què passa, per què passa i quines implicacions té per a la gent. L’Eco és la publicació no diària en paper més antiga de Catalunya i una de les més antigues de l’Estat. Un senyal d’identitat de Sitges. I això es deu a diversos factors, però un d’ells –segurament, el més significatiu– és no haver renunciat mai, ni en els temps més difícils, a voler ser testimoni i altaveu del que passava a la vila. En un Sitges que avui creix –i canvia– de manera tan accentuada, la filosofia ha de ser la mateixa: continuar fent periodisme que contribueixi a fer comunitat. I això ens demana ser més imaginatius i ampliar més el focus per saber atraure nous lectors i col·laboradors.

Què li diries a un jove sitgetà que encara no ha llegit mai L’Eco? 

Li diria que L’Eco és molt més que un setmanari: una finestra per entendre el lloc on viu. Que hi descobrirà històries que passen al seu carrer, als seus espais, entre la seva gent. I que llegir o escriure en un mitjà local és també una manera activa de formar part de la comunitat.