Recentment, s’ha presentat l’estudi “La IA en el futur de les llengües europees no hegemòniques”, es tracta d’un treball d’Albert Cuesta, periodista especialitzat en tecnologia,  relacionat amb la jornada homònima que va organitzar per la Fundació Irla i la Coppieters Foundation, amb la col·laboració d’Accent Obert, celebrada al Mirador del CCCB.

El treball detalla l’impacte d’aquesta tecnologia, amb un èmfasi particular en la variant generativa i els models de llenguatge grans (LLM), sobre el futur de les llengües europees no majoritàries. L’anàlisi explora tant els efectes positius, que ofereixen noves vies per a la preservació i revitalització lingüística, com els desafiaments inherents, que podrien exacerbar les desigualtats digitals existents.

Durant la presentació de les conclusions de l’estudi, Cuesta va posar dades i exemples concrets sobre la taula per evidenciar fins a quin punt el futur digital de les llengües europees no majoritàries està condicionat per la disponibilitat —o l’absència— de dades. “Europa és un continent riquíssim en llengües, i cada una és una manera d’entendre el món”, va recordar. 

Albert Cuesta, autor de l’estudi, durant la presentació. Foto: Accent Obert.

Cuesta va exposar un dels principals problemes estructurals: els models d’IA s’entrenen amb grans volums de dades digitals, però menys del 5% de les llengües del món tenen una presència significativa a internet. “Si la teva llengua no té una presència digital important, per la IA no existeix. I si no existeix la teva llengua, no existeix la teva cultura”, va advertir. 

Aquesta dinàmica genera un cercle viciós: sense dades no hi ha bons models; sense bons models, no hi ha ús; i sense ús, no es generen noves dades. El resultat és una bretxa digital que s’eixampla i que penalitza especialment les llengües no hegemòniques. 

Descarregueu l’estudi compet aquí.

Font: Accent Obert.