Aquests dies a Aiguafreda hi tenim una mica de safareig benèvol. Tot perquè aquesta mateixa setmana ha arribat al Govern de la Generalitat el projecte de llei perquè deixem la comarca del Vallès Oriental i ens incorporem a Osona. Una decisió que prové dels resultants obtinguts en una consulta popular, impulsada pel consistori el 29 de maig de 2022. Vam votar 1.029 persones, un 45,43% del cens. L’escrutini va deixar 624 vots a favor de passar a Osona (60,6%), 364 de continuar al Vallès (35,4%) i 41 blancs o nuls (4%). Tot i no ser vinculant, una comissió integrada per diversos representants de l’ajuntament, es van encarregar de portar endavant la voluntat del poble.

Ara, el canvi està més a prop. Una decisió que n’alegra a uns, n’empipa a uns altres i que molts encara no són capaços de veure els avantatges o els inconvenients que portarà. De fet, a la pràctica els canvis seran ben pocs. L'atenció sanitària, el transport escolar, la gestió de les deixalles i els tràmits judicials continuaran iguals. En canvi, gestions administratives com el Registre a la Propietat, l'Oficina d'Ocupació de la Generalitat o la Delegació d'Hisenda sí que s’hauran de tramitar a Vic en comptes de Granollers com fins ara. Els Mossos d’Esquadra també dependran de l’ABS de la capital osonenca, així com la gestió dels Serveis Socials que estarà en mans de la Mancomunitat La Plana.

La gent amb qui parlo d’aquest tema, està entre poc preocupada o gens per aquest canvi. En part perquè ja fa anys que vivim a cavall entre dues comarques de forma normal. La majoria de nosaltres hem cursat els estudis secundaris, superiors, i fins i tot universitaris a la comarca veïna. En canvi, la primera intervenció quirúrgica o el primer braç enguixat ens l’han fet a l’Hospital de Granollers. Així doncs, d’on surt ara aquesta voluntat per incorporar-se a Osona?

La pregunta és una mica tramposa, ja que no és una temàtica del tot nova. De fet, el 1987 es va fer una primera consulta, on el ‘no’ va guanyar amb més d’un 90% dels vots. A casa tenen clar el motiu: «Granollers tenia Hospital, Vic no». Ara les coses han canviat, i no només degut a la construcció de l'Hospital General de Vic. En els darrers anys la tendència de la gent del poble és viure i conviure amb el territori de més amunt. Una relació sorgida de les necessitats pròpies d’un municipi de poc més de 2.000 habitants com Aiguafreda, i que des d’Osona han donat millor resposta que des del Vallès Oriental. Sigui per motius educatius, laborals, d’oci, esportius o associatius els vincles entre el poble i la comarca de la plana s’han forjat de forma sòlida. Una relació nascuda a través de necessitats i interessos que ha fet que aiguafredencs i aiguafredenques hàgem conviscut molt més temps amb la gent d’Osona. Tant que en algun punt els conceptes ‘d’aquí’ i ‘d’allà’ s’han esborrat i han deixat un ‘nosaltres’.

Ho explica prou bé un fragment del text del Govern on anuncia l’aprovació del projecte sobre el canvi de comarca «estudis dels darrers vint anys sobre els mercats de treball, àrees funcionals i de cohesió, així com els informes que revisen la divisió administrativa vigent, apunten que el municipi d’Aiguafreda bascula cap a la comarca d’Osona». El canvi és simplement una qüestió d’identitat, de sentiment tarannà, de dia a dia. Gram a gram, la balança s’ha inclinat.