Sentit comú no és el mateix que intel·ligència - sigui natural o artificial - i cal aplicar-lo per discernir la veracitat en la informació i el relat. En la societat del segle XXI, els poderosos també volen controlar la selecció de les notícies i de la forma d’explicar-les i divulgar-les. Hem viscut com Nvidia perdia sis-cents mil milions de dòlars en un dia i com han anat les evolucions posteriors de les cotitzacions, a causa de l’aparició de la IA xinesa DeepSeek, que diuen que funciona igual que les americanes, però en codi obert i amb un cost de funcionament més baix. I és significatiu que just passi després de l’exhibició de poder de les empreses tecnològiques en la presa de possessió del President Trump, malgrat que segurament hi hagi bones raons per l’espectacular evolució borsària.

En les primeres proves fetes en aquesta eina xinesa, quan se li pregunta per la democràcia a la Xina, els fets de Tiananment i el futur de Taiwan, es veu clarament el biaix polític de les respostes. I quan ho fas en temes més banals i propers, sorprèn que encara consideri a Toni Kroos com a jugador del Madrid o Xavi com entrenador del Barça, cosa certa l’any passat, però no ara. I si en coses tan senzilles la “finor” de les respostes queda en entredit, què es pot esperar d’aquelles on no hi entenem un borrall o no podem verificar? Tampoc no és més encoratjador veure el que ha fet Meta, deixant de controlar les notícies falses (ha de ser el mateix ciutadà qui descobreixi les “fake news”) o el que, en nom de la llibertat fa Google o X, altrament dit Twitter. Cada vegada és més evident el risc de manegament, que converteix les xarxes en vehicles transmissors d’idees polítiques i notícies interessades o directament falses.

Goebbels  va aplicar de manera exhaustiva formes de manipulació de masses, que van conduir a una nació il·lustrada a fer un seguiment majoritari d’idees forassenyades. I aquells treballs científics sobre comportaments socials, van servir després per crear tècniques de vendes i els fonaments del màrqueting comercial, per ajudar a vendre productes. I avui encara hi ha més eines que exploren en la mateixa direcció. S’han fet estudis científics, com el PNL, de tècniques oratòries, de vestimenta, gestuals, etc. per incidir en les persones, però que avui s’enllacen amb un entramat cada vegada més sofisticat, on la IA és capaç de subvertir la realitat amb imatges creades per algoritmes. Les teories conspiranoïques, on la sospita i el dubte és el corrent seguit pels que no “creuen”, queden sepultades per “les evidències” creades per realitats irrefutables que intencionadament es generen en l’entorn de la “psicologia fosca”.

Així s’aconsegueix la radicalització de les persones influenciades pels diversos corrents d’opinió, generades des del poder. La profusió d’imatges de l’estil de vida americà en les pel·lícules de Hollywood, va resultar ser un sistema més subtil i eficient, que “Radio Liberty” creada per convèncer minories a la Rússia soviètica, o la radio “Pirenaica” per informar a la dissidència franquista. Però això comportava portar la gent al cine. Ara les xarxes distribueixen els missatges a totes les llars. I es pot segmentar la població per edats, per interessos, per nivells econòmics... I ja no solament per vendre un producte de consum. Actualment el producte són les idees, l’estil de vida i també l’adoctrinament social per aconseguir els vots necessaris en estructures democràtiques. Marshall McLuhan ja deia que la realitat era el missatge. Avui tothom en fa i les xarxes el difonen arreu. Però també hi ha qui selecciona els que interessen i emmudeix els que els fan nosa. Convivim amb nous conceptes, com la tecnocasta, IA, viralitat i influencers... que no deixen de ser eines per esmorteir el soroll de la diversitat i cercar la força de les accions, que ves per on, sempre acaba afavorint a les oligarquies, siguin d’on siguin, que mai en tenen prou.