Fa segles i segles que a les contrades catalanes es fa cagar durant les festes un tronc d’arbre que porta el nom de Tió. Un petit tronc que a mesura que es van acostant les festivitats de nadal es va alimentant amb l’objectiu que el dia que toqui cantar la cançó mentre es pica amb un pal, cagui el major nombre de regals possible; una tradició que porta segles d’història i que ha estat protagonista entre alguns programes d’àmbit internacional on es sorprenien com es podia picar un tros de tronc.

Tot i que per nosaltres es ben normalitzar fer cagar el tió, moltes són les llegendes que tracten d’explicar quin és ben bé l’origen d’aquest desitjat personatge durant les festes de Nadal tant pels més petits com pels més grans.

Segons un llibre de Josep Fornés que porta per títol El tió de Nadal: orígens i tradició, s’explica que un costum era cremar un tronc de Nadal fins a la nit de reis com a senyal de preservació per tot l’any del bestiar, el camp i contra les malalties; una pràctica que esmenta el llibre que era molt estesa a França al segle XVIII.

Segons Joan Soler Amigó en el seu llibre Enciclopèdia de la fantasia popular catalana, el tió de Nadal es va fer popular duran tels segles XVII i XIX a tot Catalunya. En aquell temps, també era tradicions, cremar-lo un cop haver-lo fet cagar per tal d’escalfar-se durant aquesta època tan freda de l’any.

Tot i els seus anys d’història i les diverses llegendes que roden per tot el món explicant la tradició del tió, val a dir que aquesta és una tradició de casa nostra i que es troba més viva que mai en les llars catalanes, de la mateixa manera que el personatge del caganer, cal que seguim vetllant per seguir amb aquestes tradicions que ens fan únics i que ens fan viure la màgia del Nadal de manera molt especial. 

Seguim portant els tions a les escoles, les residències, hospitals, les llars, els pobles i les ciutats, compartim aquesta tradició de segles que fan que la màgia del Nadal siguin unes dates molt especials, compartim aquests moments en companyia de la família i els amics/es, celebrem aquests petits instants i no deixem que la màgia del Nadal se’ns escapi d’entre les mans. I tu, ja has fet cagar el tió?