Torna a ser Nadal, la gran festa en la que la religió cristiana commemora el naixement de Jesucrist i en la que la tradició religiosa i social fa que les famílies es reuneixin per compartir àpats i experiències viscudes en l’any que s’acaba. Un mes a l’avançada, la societat de consum ja ens castiga indicant-nos tot el que hauríem de comprar, tant per a nosaltres com el que ens proposa per als nostres familiars i amics; la publicitat prolifera als mitjans de comunicació tradicionals (ràdio, televisió, premsa escrita) icper descomptat també a les xarxes socials, amb tots els anuncis del que es suposa que necessitem per a tenir una vida feliç.

La roda de la feina diària i de les ocupacions pre-nadalenques es va accelerant a mesura que s’acosta el dia de la celebració i puc dir, sense equivocar-me gaire, que moltes persones senten ansietat per poder complir adequadament amb les taques professionals i alhora poder fer els preparatius de les trobades nadalenques amb amics i familiars.

Conforme s’acosta el dia , el termini, que en idioma anglès seria la paraula “deadline” i que es podria traduir literalment com la “línia de la mort” o la “línia final”, provoca, de manera imprevista, que les obligacions que ens aclaparaven s’esvaeixin de mica en mica. És temps per saltar de la roda i entrar en la dimensió calmada i intensament social de la festa. És el moment d’usar les xarxes telemàtiques per a citar-se físicament amb les amistats i parlar, per escoltar- nos, per reflexionar, compartir i en definitiva entendre el nostre lloc al món canviant.

En aquests moments entenem com som d’iguals i sobretot de diferents respecte anys anteriors, cal retrobar-se, comprendre, ser empàtics, alegrar-se i entristir-se amb les experiències alienes, apassionar-se amb nous projectes, enamorar-se, abraçar i sobretot reconèixer-se en els altres; aquests altres que, com nosaltres, quan acabin les festes nadalenques i tornin a les tasques diàries, es trobaran també immersos novament en les seves obligacions i cabòries.

Podríem allargar aquest dolç moment on el temps es posa al ralentí i entra en una altra dimensió? Podríem fer que les festes de Nadal duressin més temps? Eternament?

Segurament no, perquè més enllà de les consideracions macroeconòmiques i de baixada de producció general que aquesta aturada perllongada suposaria a la societat, el fet és que cal

il·lusionar-se pels projectes personals propis i lluitar-los intensament per poder apreciar després, en arribar al final de l’any, en una aturada de valoració personal i de tranquil·la anàlisi, què hem fet bé i què no i sobretot com d’importants són les relacions humanes mancades dels filtres tecnològics.

El ritme de les estacions marca la pauta a la natura, i el solstici d’hivern fa alentir el creixement a les plantes i molts animals s’aletarguen a l’espera de l’arribada de la primavera.

Nadal és temps de recolliment, de reflexió i de dolcesa; gaudiu-lo familiarment si podeu i si no, procureu compartir amb altres persones aquest moment de calma i suavitat.