No sé quantes setmanes fa que ens torturen dia sí, dia també, amb les eleccions dels Estats Units. Per fi ja hi ha guanyador, agradi més o menys. Ha guanyat, i el més important és que parlarem d’altres temes. Sort la nostra, ja no podia suportar més estar envoltat d’analistes polítics experts en els EUA per tot arreu, suposo que serà un màster que regalen o te l’envien a domicili sense cap cost.

La meva sort amb tot el que sona americà les darreres setmanes, és gràcies a Howard Hanson (1896-1981), un compositor totalment desconegut per a mi. Gràcies a la meva curiositat per descobrir música més enllà del que es programa habitualment, vaig topar amb aquest gran músic. Just ho vaig fer amb la seva segona simfonia titulada Romantic, estrenada per la Boston Symphony el novembre de 1930.

Després que m’impactés de forma fulminant aquesta obra, vaig enviar un missatge al Mestre Salvador Brotons. Ell és titular des de fa més de trenta anys de la Vancouver Symphony a l’Estat de Washington. Li vaig preguntar si havia dirigit l’obra i em va respondre: “m’agrada moltíssim Howard Hanson, he dirigit diverses vegades als EUA la segona simfonia “Romantic” i és extraordinària. També he fet la seva cinquena titulada “Sacra”. I sobretot la Suite de l’òpera Merry Mount. Bestial!” Amb aquesta enèrgica resposta, només em va quedar constatar que sí, estem davant d’una gran obra i d’un gran compositor que cal conèixer.

Jo defenso que per descriure una obra d’art ho pots fer amb una altra peça. Perquè s’imaginin com sona la segona simfonia de Hanson, els diré que podria ser una banda sonora d’un film de Joseph L. Mankiewicz o de King Vidor, tot i que es va utilitzar com a música del film de terror Alien, de Ridley Scott. Una música plena de bellesa, amb una gran inspiració i, sobretot, una música somiadora.

Ja que no ens donaran més la pallissa amb les eleccions, jo els recomano que deixin de reconèixer i coneguin nova música, val la pena. Hanson els farà més feliços que Harris o Trump, així que més Hanson i menys Trump.