La feina dels professionals, te un doble component igualment important: per una banda s’ha de tenir un coneixement de la matèria sobre la qual s’ofereixen i es presten els serveis, tant en el vessant teòric com en el pràctic, i per una altra, cal tenir un bon coneixement de la natura humana per tal de poder comunicar bé allò que s’assessora i que pugui ser entès, almenys en línies generals, per part del client.
En l’aspecte humà de les relacions professionals i econòmiques juga un paper molt important la percepció que arriba al client, tant del propi professional, com de la feina un cop realitzada. Sovint les persones partim de biaixos de diferents menes, com ara els prejudicis culturals, racials i de gènere, que fan que, per exemple, un professional de gènere femení, o amb característiques racials no caucàsiques, hagi de “demostrar” que els seus “dèficits” poden pal·liar-se realitzant una feina amb un nivell d’exigència major, que si la fessin altres persones amb característiques socialment més acceptades en aquests rols.
Un altre biaix perceptiu consisteix a etiquetar ideològicament el professional en funció dels clients de la seva cartera. Aquesta mena de biaix és igualment irracional respecte l’anterior, per bé que no se’n parla tant, ni se’l considera com a tal. Sembla redundant explicar que un determinat professional pot defensar amb la mateixa eficàcia i interès persones amb ideologies radicalment diferents i, per fer-ho, no estar necessàriament alineat amb les mateixes, ni tampoc voler prendre part en la política estratègica que una determinada entitat o persona física pugui voler seguir; això no obstant, en la meva vida professional m’he trobat amb persones formades i qualificades, que no sabien discernir l’interès d’una entitat, respecte l’interès d’un professional assessor, fins al punt de no adreçar-me la paraula, pel mer fet d’assessorar un client amb interessos en contra dels seus propis.
Aquestes qüestions, que comento als paràgrafs anteriors, resulten evidents i ben compreses, em canvi, pel públic en general, quan es tracta per exemple d’esports com ara el futbol. Aquesta setmana hem pogut gaudir d’un partit entre els equips del Barça i del Bayern de Munich, on, com a entrenador del Barça, el Sr. Hans Flick ha demostrat que la seva tasca professional, vinculada fa uns anys a l’equip rival, no l’impedeix per res ajudar a aconseguir que el seu equip actual guanyi per golejada al que va ser el seu equip anterior, on hi va exercir la seva tasca professional durant anys.
La pregunta que un pot fer-se en aquestes circumstàncies és, per quina raó sí que es comprèn pel públic en general la professionalitat del Sr. Flick, com a gran entrenador d’esport, i en canvi costa de valorar la tasca d’un advocat que assessora persones diferents, amb ideologies diverses, o la d’un arquitecte que projecta edificis per persones també amb realitats ben diverses, o la d’una periodista que passi de col·laborar d’un mitjà amb una determinada línia editorial, amb un altre de diferent?.
Partint de la base que l’ètica fonamental de cadascú haurà de fixar si vol o no treballar per a delinqüents provats, per exemple (sempre amb l’excepció de la necessària tasca dels advocats penalistes que han de garantir una defensa justa per a tothom); el cert és que l’apassionant relació entre un professional i els seus clients s’haurà de basar en la confiança i que, si les percepcions irracionals que tots arrosseguem a priori, no poden ser identificades ni raonades per tal d’eliminar-les i evitar així errades a l’hora de valorar l’elecció d’un bon professional, llavors potser que la gran majoria de professionals de diversos àmbits haurem de dir als nostres clients: “El senyor Flick no hauria estat contractat pel Barça si els directius d’aquesta entitat haguessin tingut una mentalitat sectària i estreta de mires”.