Aquest estiu hem viscut els jocs olímpics, vaig veure la cerimònia d’inauguració i va ser força penosa, si la comparem amb la de Barcelona 92’. M’ha fet recordar que a Paris es va propiciar una trobada molt curiosa entre dos gegants de la música de tots els temps.

Si ara fes la pregunta de fer-vos citar els que creieu que son els 5 compositor operístics més importants del s.XIX, segur que dos llocs els ocuparien Gioachino Rossini (1792 – 1868) i sens dubte Richard Wagner (1813 - 1883) i tots dos per el mateix motiu perquè van ser dos grans reformistes. Rossini per les seves òperes buffes amb els seus famosíssims crescendos i Wagner perquè va donar una nova dimensió a l’òpera i va crear els seus drames musicals com art total a partir de Tristan und Isolde.

Avui podem consultar fàcilment cartes i documents que acrediten el que pensaven uns compositors dels altres, les seves opinions i les seves teories i com després d’escoltar l’obra de l’altre la criticaven fins deixar-la esmicolada, però en molt poques ocasions ens ha arribat una conversa transcrita entre dos compositors. Però en aquest cas tenim una excepció d’incalculable valor, la trobada entre Rossini i Wagner a París el 1860, quan l’alemany pretenia estrenar Tannhäuser a l’òpera de París i Rossini es trobava al cim de la seva popularitat després d’haver penjat la ploma operística amb Guillaume Tell el 1829.

Rossini havia fixat la seva residencia a París a partir de 1856 per recuperar-se de la seva neurastènia, era un dels personatges més celebrats de la capital de França les seves reunions on rebia una gran diversitat de gent des de polítics fins a músics i aristòcrates eren molt conegudes. En aquell moment Wagner no era el geni que ara coneixem tot i que s’aproximava als 50 anys encara no havia estrenat cap dels seus drames musicals.

Aquesta trobada la va propiciar el compositor Edmond Michotte (1831 – 1914) qui ha arribat als nostres dies no com a músic sinó com l’espectador i autor de “La visita de Wagner a Rossini”. Curiosament Michotte no va publicar aquesta conversa fins 1906, anys després de la mort de tots dos compositors i basant-se amb les notes que havia pres el març de 1860 a casa de Rossini.

Aquesta conversa entre tots dos genis que només va durar mitja hora, s’hi tracten molts temes, el més eloqüent en tot moment es Rossini qui brinda una excel·lent hospitalitat i amb el seu humor que tant el caracteritza explica anècdotes per ficar-se Wagner a la butxaca, aquest que coneix be l’obra del de Pesaro el tracta amb un respecte màxim i parlen de la musica del futur però també i de forma molt interessant repassen la vida i l’obra de compositors anteriors com Gluck, Salieri o Weber i de l’evolució de l’òpera fins els seus dies. El llibre s’enriqueix amb una gran secció de notes que cal anar llegint per emplaçar tot el que diuen els dos genis i descobrir diversos detalls que ens faran estimar molt més tots dos compositors.

Si uns jocs olímpics oblidables ens han de fer escoltar Rossini i Wagner, ja els podem donar per bons i si a sobre podem recuperar aquesta conversa tant interessant, doncs ja tenim l’estiu fet.