El Parlament de Catalunya va ser creat per l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de la Segona República Espanyola, com a part de l’entramat institucional de la Generalitat. Aquesta va funcionar sense cambra legislativa, en el sentit modern del concepte, durant el període històric que va de la seva creació al segle XIV fins els decrets de Nova Planta del segle XVIII. Restaurada el 1931, les primeres eleccions al Parlament autonòmic es van celebrar el 1932, i un cop constituït els diputats van decidir que Lluís Companys en fos el primer president. Des d’aquella data la cadira mai no ha estat vacant, ja que va haver-hi presidents a l’exili des de l’abolició de la Generalitat el 1939 per la victòria franquista fins la seva restauració en democràcia. Aquesta setmana s’ha elegit una nova persona per exercir l’alta magistratura, i ha estat Josep Rull, de Junts per Catalunya, votat pels diputats del seu partit i pels d’ERC i la CUP.
Rull és el divuitè president del Parlament i el dissetè votat com a tal, ja que Alba Vergés, que va exercir la presidència en funcions, havia estat elegida vicepresidenta. Dels disset presidents votats, només quatre han estat dones, i totes elles en els darrers quinze anys. Durant l’etapa republicana tot van ser homes, i també durant l’exili. El 1932 la masculinitat dels càrrecs de poder era el signe dels temps: el consens socials i cultural en feia norma consuetudinària. En gran part, i malgrat tots els canvis i tots els avenços, la inèrcia persistia quan el 1979 es va aprovar l’Estatut d’Autonomia amb la referència al «president del Parlament». En canvi, l’Estatut del 2006 ja estableix que «el Parlament té un president o presidenta».
L’etapa parlamentària que comença amb les eleccions del 1980, quan les lleis bàsiques ja establien una suposada igualtat teòrica de drets, va tenir sis presidents homes consecutius, de tres partits diferents. El primer va ser Heribert Barrera i el darrer Ernest Benach, després del qual Núria de Gispert va trencar la dinàmica el desembre del 2010. Van ser trenta anys de Generalitat recuperada sense cap dona al front de la institució que representa més catalanes que catalans, segons la demografia. Des de llavors i fins la darrera dissolució de la cambra s’han elegit quatre presidentes, de l’esmentada De Gispert a Anna Erra, i un president, Roger Torrent. Per tant, el marcador de l’etapa estatutària és clarament esbiaixat favor dels nois.
Però encara és pitjor el cas de la presidència de la Generalitat. Definida en masculí a l’Estatut del 1979 («el president de la Generalitat»), el del 2006 recull el canvi de sensibilitat del país quan parla de «president o presidenta de la Generalitat». Tanmateix, des de la creació de la institució fins els nostres dies no hi ha hagut cap presidenta. Des de Berenguer de Cruïlles al segle XIV fins a Pere Aragonès el 2021, tots els presidents han estat homes. 132 presidents al llarg de set segles i cap dona a la llista. I ara? Doncs si la legislatura encetada dilluns passat no s’acaba abruptament i anem a la repetició electoral, el 133 president també serà un home: Carles Puigdemont o Salvador Illa.
Sabent que la presidència de la Generalitat mantindria l’exclusivitat masculina, se m’acut que els partits podrien haver buscat una dona per a la presidència del Parlament. Per equilibri i per no trencar la dinàmica dels mandats més recents. No deuen haver considerat que fos prou important.