Un important factor de desenvolupament a qualsevol societat avançada, rau en la qualitat dels seus professionals, a diferents àmbits i sectors d’activitat.

Una qüestió important a tenir en compte prèviament és que no és el mateix la persona que exerceix una professió, entesa com a ocupació que s’exerceix públicament, amb caràcter més o menys permanent i que li serveix com un mitjà de vida, respecte el que és un professional anomenat liberal.

Efectivament, un professional liberal exerceix una ocupació que comporta autonomia laboral i desenvolupament d’una activitat intel·lectual. A la sentència del Tribunal de Justícia de la UE de 11.10.2001 — Assumpte C-267/99 (Sala Segona) de l’11 d’octubre de 2001 (consultable aquí: https://acortar.link/UBxr13), ja es descriu de la següent manera:

Les professions liberals són activitats que tenen un marcat caràcter intel·lectual, que requereixen una qualificació de nivell alt i que estan sotmeses habitualment a una reglamentació professional precisa i estricta. A l'exercici de tal activitat, el factor personal és especialment important, i aquest exercici pressuposa, de qualsevol manera, una gran autonomia en el compliment dels actes professionals.

Per tant, els professionals liberals estan (estem) sotmesos a una reglamentació professional precisa que ens ve donada per Organismes públics nacionals i supranacionals i també pels nostres col·legis professionals, tal com indica aquesta sentència encertadament.

Tanmateix, en l’enfoc personal dels assumptes, a més de l’autonomia hi juga un paper molt important l’experiència que aporta l’haver-se vist confrontat a situacions de diversa índole i haver-les hagut de resoldre.

Una de les lacres que més patim els professionals liberals és precisament l’intrusisme, entès com l'exercici d'activitats professionals per una persona no autoritzada per a fer-ho i que, en alguns casos, pot constituir delicte. Es tracta de l'exercici fraudulent d'una professió sense la titulació necessària. Cal tenir en compte que per exercir legalment una professió s’han de donar dues condicions:

1. Es requereix una titulació professional oficial que als oficis generalment ve donada per instituts o escoles de formació professional. Als professionals liberals són les universitats les qui concedeixen els diferents graus de formació adquirida (diplomat, llicenciat, doctorat).
2. Complir els requisits addicionals d’una entitat reguladora i controladora de l'exercici professional. Antigament eren els gremis, en l'actualitat solen ser el col·legis professionals i, en defecte d'això, les instàncies judicials corresponents.

Havent definit el que són els professionals liberals i l’amenaça de l’intrusisme, tant pels propis exercents, com per a la societat en el seu conjunt, podem pensar en diferents maneres per evitar-ho i per lluitar-hi en contra

Una d’aquestes maneres ja l’hem comentat de passada al paràgraf anterior quan parlàvem de mesures coercitives, fins i tot de tipus penal. Tanmateix, convé, a més a més, emprar eines proactives i informatives, que permetin que la població sigui conscient del valor dels serveis d’un bon professional i alhora dels riscs en què s’incorre si es contracten els serveis de persones no qualificades, fraudulentes, i en definitiva intruses.

Els greuges que poden ocasionar a les víctimes poden ser de tipus de pèrdues econòmiques i patrimonials, danys a la salut, morals, socials, estètics, etc.

Com a molts altres àmbits socials cal difondre els valors que aporten els professionals liberals qualificats, i la millor manera és fer campanyes mitjançant “marques de garantia” o de “certificació”, o amb “marques col·lectives” i altres formes de Propietat Industrial i Intel·lectual que mostrin a la població el control de la qualitat de la tasca dels professionals i alhora, perseguir aquelles marques enganyoses o falsa propietat intel·lectual, de manera que es pugui evitar que, impunement, persones que no siguin advocats o advocades, s’anunciïn com a tals, o que persones que no disposen de titulació reconeguda puguin oferir serveis falsament efectius per a la salut de les persones.

El client és el rei i ha de poder triar lliurement, es diu. Certament, però amb coneixement del que se li ofereix i amb seguretat; perquè no hi ha llibertat sense responsabilitat.