Jordi Segarra Metge i comunicador

Matusalem idealitza de manera popular -i entre la comunitat cristiana- la figura llegendària més icònica de la longevitat. Aquest personatge, segons els patriarques de l’Antic Testament, va viure a l’Antic Orient Pròxim 969 anys (3074 aC-2015 aC).

Sempre segons la Bíblia, el podi dels més vells el completaven Noé que va morir als 950 i Adam als 930 anys; aquest últim, pel que es podria imaginar, va deixar d’existir d’avorriment per la seva solitud. Però no el “medalla d’or” de la vellesa, que en no voler pujar a l’Arca de Noé va morir ofegat a les aigües del Diluvi Universal. Xifres d’edat totes elles que escapen a la lògica de l’edat biològica de l’ésser humà. A no ser que quan les Sagrades Escriptures parlen d’anys vulguin dir mesos.

Fins començament d’aquest any 2023, els personatges de l’entorn de l’Església solien seguir marcant els tempos de la longevitat. L’últim rècord l’ostentava la monja francesa Lucile Randon que va morir als 118 anys. Ara (novembre del 2023), la persona més longeva del món és l’olotina Maria Branyas que ja supera els 116 anys. La supercentenària de la Garrotxa és la capdavantera del centenar i escaig de persones que passen avui dia dels 110 anys al planeta. Com a dada “curiosa” s’ha de dir que entre les vuit persones de més edat al món només hi figura un home.

Donar amb la fórmula màgica de la longevitat és gairebé com esbrinar la composició de la Coca-Cola. Un dels secrets de la química més ben guardats des de fa un segle.

Un informe de l’Institut d’Economia, Geografia i Demografia (Un perfil de las persones mayores en España, 2023) indica que més de la meitat dels que han nascut a la dècada dels seixanta arribaran als 90 anys, tot i ser una xifra considerable d’esperança de vida no és més que gairebé una dècima part del que va viure la llegenda Matusalem.

Però la ciència no vol ser menys que la religió en aquesta cursa per voler allargar els anys de vida humana.

El prestigiós oncòleg Manuel Esteller -actualment director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i Catedràtic de Genètica a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona- va visitar recentment a la centenària àvia d’Olot (l’esmentada Maria Branyas) per tal de demanar-li que participi en el projecte científic d’esbrinar les possibles claus de la longevitat. L’acceptació de l’àvia ha permès al científic Esteller extreure mostres biològiques de tres teixits (saliva, sang i cèl·lules de l’orina) de la senyora Branyas per tal de poder escrutar el genoma humà de cada teixit. I donar un pas endavant en la recerca.

L’extraordinari escriptor Milan Kundera (mort aquest passat estiu als 94 anys) afegeix, amb la seva obra La immortalitat un altre competidor, la filosofia, des del més pur ateisme, a la fictícia carrera per guanyar la troballa de la longevitat, i que des de fa molt de temps es disputen la religió i la ciència.

Salut i, avui més que mai, per molts anys ebrencs!

Article publicat originalment al Setmanari l'Ebre el 24 de novembre.