Pia Prat Jorba Directora general de La Veu de l'Anoia i Veuanoia.cat

Els sondejos no són una veritat infal·lible, però ben fets, les seves prediccions s’acosten molt a la realitat. Són molt utilitzats en el món empresarial pels llançaments de nous productes, per conèixer l’opinió sobre determinats aspectes i per valorar el suport o rebuig a plantejaments diversos. També en política per detectar necessitats, redactar relats i anticipar el resultat de les eleccions. Però el descrèdit dels sondejos publicats en les darreres conteses electorals ha estat gran, ja que els resultats han estat molt allunyats de les previsions i s’han sembrat molts dubtes.

Desgraciadament la política utilitza tots els mitjans a la seva mà en la consecució de les seves finalitats. Pregunten per acostar les seves propostes als desitjos dels ciutadans, però quan preparen les eleccions pensen més en com s’ha de manipular el relat per conduir-los vers el que els interessa. Els mítings i les compareixences davant els mitjans es complementen amb altres accions. I una d’elles és la publicació interessada de l’opinió social. I aleshores les prediccions són més un exercici de desitjos que no pas de reflex de la realitat. I s’esvaeix l’exactitud, la precisió, la traçabilitat i l’equanimitat de com es treballen les dades. Es critica el CIS, Centre d’Investigacions Socials, que paguem entre tots i que dirigeix José Félix Tezanos, atribuint-li interessos partidistes i de no guiar-se pels ideals de veritat i la imparcialitat. Però, malgrat tanta queixa cridanera, els seus pronòstics han estat uns dels més acurats. La demoscòpia és cara i la seva fiabilitat depèn en bona part de la mida i de la selecció de la mostra, que en aquest cas ha estat la més gran de tots els Instituts que han estat treballant el tema.

Les estimacions que fan els bons professionals es fan amb tècniques prou conegudes, però sovint no estan a l’abast de tothom ja que són cares. Ja no es fan consultes a peu d’urna, sinó que es retreballen enquestes fetes dies enrere i s’obvien els protocols que evitarien els biaixos derivats de la mostra. La recol·lecció de dades és només una part del procés. Sempre s’ha de treballar la inferència entre la mostra i l’univers a estudiar. És el que col·loquialment se’n diu cuinar el material recollit.

I com la mentida és molt més barata de produir i més senzilla de difondre, es posa l’atenció sobre els aspectes que interessen. I aquells polítics que disposen de premsa afí, fan que aquesta deixi de ser el mirall on es reflexa la societat, per convertir-se en focus i altaveus de caire demagògic. Així en lloc de reflectir estats d’opinió es projecten els comportaments que interessa, creant pors i incitant reaccions.

Alguns polítics pensen que, creant un cert estat d’opinió, aconseguiran que passi el que desitgen. Però sovint acaben tenint problemes de confiabilitat. Les hemeroteques els recorden frases que van dir i posicions que deien mantindrien a ultrança. I s’han de desdir, canviar d’opinió i adaptar-se. Però hi posen cara i ho han sense escrúpols. Els resultats confirmen que la fiabilitat dels sondejos segueix sent molt superior a la credibilitat d’aquells que ens governen, que per aconseguir els seus objectius fan el que faci falta. També fent tripijocs en els sondejos.