Pol Avinyó Divulgador musical

El juliol de 2021 em vaig estrenar escrivint en aquest mitjà, ho vaig fer homenatjant a Riccardo Muti i Roger Alier, dos referents personals, ho feia perquè celebràvem el seu vuitantè aniversari. Tots dos nascuts el mateix dia del mateix any. Dos anys més tard torno a escriure sobre un d'ells, tristament per acomiadar-me.

La meva passió per l'òpera en un principi va ser autodidacta, fins que un dia vaig descobrir el llibre "La història de l'òpera" de Roger Alier. Aquell llibre em va obrir els ulls i em va fer descobrir que l'òpera era un oceà on mai deixes de navegar. Aquell llibre i jo ens vam convertir en inseparables, el llegia i rellegia dia rere dia.

Vaig tenir l'ocasió de trobar per primer cop en Roger Alier el juliol de 2005 a Castellgalí, amb la seva generositat em va donar el seu correu electrònic i em va dir que anés a dinar un dia amb ell, al setembre ens vam trobar i va néixer una amistat fins al darrer dia.

És indubtable que sense la presència d'en Roger a la meva vida, jo no m'hauria dedicat al món de l'òpera. Possiblement, sense ell avui tampoc estaria col·laborant en aquest diari. Gràcies als seus consells i la seva empenta avui treballo al Liceu i faig conferències sobre òpera. Es va sentir molt orgullós quan li vaig dir que m'havia contractat el MaggioMusicaleFiorentino fa dos anys, igual que quan va saber que seria pare, i com sempre, després de la felicitació acabava fent algun dels seus acudits dolents per arrencar-nos un somriure.

Cal destacar i remarcar que si no fos per ell, avui l'òpera a Catalunya tindria molts menys adeptes dels que som. La seva tasca divulgativa va guanyar molta popularitat gràcies a l'enyorat programa de TV3 Nit d'arts i ha continuat amb els seus llibres i amb les seves conferències a tots els racons del país. També cal donar molta importància al fet que sempre ha estat al costat de joves cantants, alguns avui dia, amb carreres ben consolidades i carreres internacionals. En Roger en molts casos es va convertir en el Sant de les causes perdudes. Ha ajudat a molta gent que després no li han correspost o l'han oblidat, no s'ho mereixia.

Sempre era un bon moment per trucar-lo amb motiu per parlar d'algun títol infreqüent d'òpera i així poder fer lloc a l'agenda per compartir un dinar al Cercle del Liceu, ell sempre amb Coca-cola.

Ens quedarà pendent anar a Milà, a la Scala, a veure L'amore dei tre Re de Montemezzi, una òpera que em va fer descobrir i que havíem planejat d'anar a veure plegats. No va poder ser per la maleïda pandèmia, la fan aquest octubre hi aniré sol, però sé que la gaudirem junts. Sempre em quedarà el record inesborrable dels viatges, dels dinars i de les més interessants converses i sobretot de tot el que he après de tu, del que m'has ensenyat: La passió, la rigorositat i l'humor, que tant ens cal. Una part meva prou important porta el segell Alier.

Gràcies, Roger, mai t'estaré(m) prou agraïts!