Malgrat tenir una democràcia plena - ben bé no se sap de què - les votacions retornen el poder al poble perquè exerceixi la seva capacitat a definir el rumb polític del país. Això és el que ha fet el president del govern, davant el panorama resultant de les recents comicis municipals i autonòmics, convocant eleccions generals pel 23 de juliol, com a mètode infal·lible per a solucionar els dubtes que es poden plantejar i també per clarificar la política de pactes i de repartiments de poder.

Hom sap de la creixent desafecció política, evidenciada amb l’abstenció, per les maniobres darrera la cortina, pels pactes encoberts i pels tripijocs que es detecten dia sí i dia també. En aquest país hi ha poders que, ni tenen control, ni són votats. Aquells que alguns han qualificat deep state, estructures d’estat o pilars inamovibles per garantir el funcionament de l’Administració Pública. Aquells que en altres països, amb democràcies més assentades, estan condicionats per mecanismes que asseguren la independència de poders definida per Montesquieu.

La política no té altra sentit que el servei a la comunitat. Però això no sempre es practica. Hi ha molt d’egoisme i d’interès. Sovint de personatges sense preparació, que han fet d’ella una professió rendible i un aparador de vanitats on exhibir-se. Són massa els que s’aprofiten dels càrrecs, per fer amistats amb les que lucrar-se i per cercar gent a qui fer favors, amb l’esperança de que els hi tornin més endavant. Entre les seves responsabilitats s’hi barregen sovint grandesa i misèria. Personatges que passen per ser líders, que volen un lloc a la història, defensant el seu clan o el seu poble, però massa sovint oblidant-se d’aquells principis que haurien de ser practicats per tots els éssers humans.

Molts voldrien que, en temps digitals, es consultés més freqüentment la població com una forma de servir millor l’interès general. Però per fer-ho bé cal estar ben informat i format. En mig del garbuix no és fàcil destriar el gra de la palla. Els mitjans de comunicació i les xarxes socials no sempre fan bé la seva feina i en lloc d’informar i ajudar a construir la pròpia opinió, tenen com objectiu tergiversar, enganyar o fer propaganda d’aquells de qui reben els diners. Hi ha molt interès goeblià de difondre mentides repetides fins convertir-les en veritats interessades. Massa fake news, que tot i saber-ne l’origen i l’interès que hi ha al darrera, es presenten socialment com a realitat incontestable. Sens oblidar els estudis d’opinió i les investigacions de mercat com eines utilitzades pels càrrecs del poder, per perpetuar-se i assolir els seus objectius individuals, sectorials o econòmics.

Per tot plegat, encara que cansi, és molt saludable que sovintegin períodes de controvèrsia positiva i debat d’idees, on es pugui explicar cada pensament i opinions i així poder confegir els projectes que cada comunitat haurà d’impulsar en el futur proper. Mai són acceptables ni les exclusions, ni les marginacions, ni la confrontació violenta. Per això cal que les regles del joc siguin garantistes i modificables, per seguir les evolucions de la societat. I no oblidar-se dels mecanismes de control per assegurar-se de que no es facin trampes, ni tripijocs, que afavoreixin uns pocs en detriment del comú, que no és impersonal, sinó cosa de tots. Cadascú ha de complir amb les seves responsabilitats. I nosaltres com a periodistes, la nostra.