El dia 26 d’abril va ser instituït l’any 1970 oficialment per les Nacions Unides com el dia internacional de la Propietat Intel·lectual i ve celebrant-se ininterrompudament des de llavors, per tal de fer-nos present la importància de les creacions intel·lectuals: les artístiques, les tècniques i també les invencions, a més de la rellevància econòmica del capital intangible de les marques i dissenys industrials per a les empreses.

El motiu pel qual es va triar precisament aquesta data per festejar l’efemèride és perquè coincideix amb la signatura del conveni internacional per a la creació de l’Oficina Mundial per a la Propietat Intel·lectual (OMPI-WIPO en anglès), com a organisme depenent de la ONU, amb seu a Ginebra (Suïssa).

Sense menystenir la rellevància de l’esdeveniment, cal comprendre que aquest suposa la culminació de tot un procés de regulació i creació de normatives que explícitament reconeixien la importància econòmica dels actius de propietat intel·lectual, sobretot per a les empreses. El desenvolupament de la propietat intel·lectual, doncs, va lligat al de les invencions i els distintius de productes i serveis, en un context de lliure competència de mercat i sobretot d’industrialització.

En aquest sentit em vull remuntar justament a la data de la signatura del Conveni de la Unió de París (1883), ja que aquest va ser el tractat que per primer cop a la història va establir internacionalment el reconeixement d’un dret de prioritat per a marques, patents i dissenys. I sobretot, va considerar i va establir un mateix tracte nacional per a tots els titulars, independentment de la seva procedència, entre altres qüestions.

Aquí és on començo a lligar caps i almenys espero allunyar-me de la redacció d’una Intel·ligència artificial, doncs m’adono que a Catalunya i a Espanya s’estaven produint altres fets rellevants. El mateix 1883 l’arquitecte Antoni Gaudí assumia el projecte i la construcció del temple de la Sagrada Família i dos anys després aixecaria la façana del naixement; el 1886 es crea a Espanya la “Sociedad abolicionista”, que amb discontinuïtats exerciria la seva tasca fins l’any 1888, any en què va donar per acabada la seva ingent tasca d’aconseguir abolir l’esclavitud a l’imperi espanyol; i el mateix 1888 va ser l’any de la primera Exposició Universal a Barcelona; aquest fet va ser cabdal per al desenvolupament econòmic de Catalunya i per extensió d’Espanya, pensem que aquestes exposicions eren considerades els majors esdeveniments polítics, econòmics i socials del món, ja que cada país hi exposava els seus avenços tecnològics i hi mostrava la seva potència industrial.

En la meva vida professional de 23 anys ja dedicats a l’assessorament, gestió i defensa de la protecció de la propietat industrial (patents, marques i dissenys industrials), he tingut l’oportunitat de conèixer persones anònimes molt talentoses, empresaris innovadors, i he gaudit també de les creacions de dissenyadors i inventors diversos. Però una de les coses que més em satisfà es haver pogut prendre part en el manteniment i protecció d’una marca centenària del nostre país, concretament la que és considerada la més antiga marca de xocolates d’Europa en actiu avui en dia, es tracta de “xocolates Amatller”; i la menciono aquí perquè en la seva trajectòria empresarial van ser pioners sobretot en l’àmbit publicitari, promovent concursos d’arts plàstiques per als seus cartells; perquè l’empresa va ser liderada en la seva etapa més important per una dona i perquè sense la seva tasca empresarial no disposaríem ara de bellíssimes obres gràfiques del pintor txec “Mucha” (1900), del dissenyador “Penagos” o dels primers fotògrafs publicitaris.

I arribant ja al “fin de siècle” XIX, el 1899-1900 l’arquitecte Domènech i Muntaner projecta per encàrrec de la família la coneguda casa Amatller, a l’avui en dia anomenada “illa de la discòrdia” del passeig de Gràcia de Barcelona.

Penseu en el valor de les creacions, de les invencions i de les marques i dissenys, en un dia com avui i, sobretot, valoreu les creadores i les inventores, ja que d’elles i d’ells depèn el nostre futur.

Àngels Yécora Gallastegui

Agent Oficial de la Propietat Industrial