Quan escric aquest article fa just una setmana que el programa Està passant de TV3 va emetre un gag que ha fet la volta a Espanya: qui hores d’ara a l’Estat espanyol no ha vist l’acudit en el qual la genial Judit Martin interpreta la Verge del Rocío? Són els nou minuts i quinze segons que han indignat, com a mínim, el president d’Andalusia, la Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (FECAC), l’associació Abogados Cristianos (que fins i tot ha traslladat l’enrenou als jutjats per “escarni”) i alguns partits polítics catalans. Però també són nou minuts i quinze segons de glòria, amb milers i milers de visualitzacions, moltíssimes més de les que el vídeo (disponible al web del programa i a les seves xarxes socials per si us ha passat per alt) hagués tingut si ningú hagués badat boca a l’àgora pública que són les xarxes socials i els mitjans de comunicació.

Nova polèmica, l’enèsima entorn de “la nostra” (assenyalada per diverses raons des de fa anys) i nou debat entorn els continguts humorístics que s’emeten a la cadena (recordem que fa encara no tres mesos que un altre programa de la casa es va quedar sense presentador d’un dia per l’altre en solidaritat amb un col·laborador que havia estat acomiadat per un acudit “poc afortunat”). De nou, manca valentia a la direcció de TV3 per defensar els continguts (la majoria de gran qualitat) que emet.

Aquests dies sorgeixen veus que estiren les orelles a Toni Soler, director i presentador del programa (que analitza l’actualitat en clau d’humor just abans del Telenotícies vespre), i que recolzen els qui defensen que no es pot fer befa de tot. No em sorprèn, n’hi ha que salten sempre que poden, d’altres que converteixen en batalles polítiques tot allò que poden, altres que magnifiquen l’anècdota més insignificant, altres que opinen que només ells tenen la vara correcta per mesurar de què es pot fer humor i de què no i, és clar, sempre coincideix que se’n pot fer de tot allò que no casa amb les seves conviccions (tant de val si són les d’algú altre)... Al meu entendre només es fixen en la punta de l’iceberg, en l’anècdota. Obvien que l’Està passant¸ com passa al Polònia per exemple, no deixa canya dreta i es riu de tot i de tothom. Sense distincions ideològiques, sense diferències de creences, sense límits de cap mena... això sí amb més o menys encert, amb més o menys gràcia segons els ulls que s’ho mirin.

Aquest humor crític, agre, satíric, sagaç no només és patrimoni de la gent de Minoria Absoluta (la productora dels espais televisius esmentats). Per sort, també ho és de bona part dels humoristes de l’stand up comedy català, alguns dels quals ara omplen platós de televisió, i d’altres programes de TV3 aplaudits pel públic. Potser el seu humor, de vegades massa barroer i groller pel meu gust, no t’agradi; potser no riguis tots els seus acudits i pensis que més d’un se’l podrien estalviar; però cal crucificar-los (mai més ben dit!) per això? Han de tenir vetada l’entrada a TV3 per aquest motiu? La meva resposta és que no i això que sóc una persona a qui costa arrencar-li una riallada... L’humor és això: una manera d'actuar, parlar o representar la realitat dirigida a divertir i fer riure la gent, encara que no sempre aconsegueixi divertir tothom.

Què hagués passat si aquesta mateixa mena de gag l’hagués fet el Gran Wyoming o Los Morancos, per citar dos humoristes espanyols de renom? Segurament no s’hauria mirat amb lupa (o escoltat amb un amplificador) cada paraula de l’acudit. Què hagués succeït si el gag hagués estat sobre la Moreneta (com ja va fer TV3 l’any 2019, sigui dit de passada)? Tot Espanya havia vist fins ara la mateixa Judit Martin disfressada de la Marededéu de Montserrat? No, ja us ho puc ben assegurar (si tampoc no l’heu vista, podeu fer-ho “googlejant-la” i us apareixerà). Si l’acudit no vingués de Catalunya, Andalusia i la seva gent, o almenys una part, fins i tot en riurien la gràcia.

Estem posant massa límits a l’humor i limitant la creativitat de les persones que es guanyen el pa fent-nos riure justament en una època que prou que ho necessitem. Quina llibertat d’expressió més “polida” ens està quedant...