Són molts els que avui observen perplexos què fan els nois i noies. Cada vegada s’hi troben més distants. Veuen com creix la desafecció al matrimoni, la família, la política o l’Església, mentre es consoliden noves ideologies de gènere, d’ecologisme o les fractures socials i culturals. Creixen nous paradigmes entre joves que perden la confiança en les institucions, que ja no perceben com els millors instruments per gestionar una societat, que veuen en mans dels poderosos, amb interessos ocults, que tenen com a únic objectiu perpetuar-se en el poder. Però encara que potser no els estimulin prou ni la política, ni els ideals del passat, s’interessen pels moviments socials. Així han participat activament en les manifestacions més importants dels últims anys (pel clima, per la igualtat de gènere o pel Procés). Es mobilitzen com ho han fet sempre, perquè són part del món nou, que renova el cicle de la vida.

Fa temps que s’han trastocat els continguts i amplària de la infantesa, maduresa i senectut. Avui, els joves, en la fase de l’aprenentatge, descobreixen que el bagatge que adquireixen no serà l’adequat per a les etapes següents i això els neguiteja. De jugar a pilota, els joc de taula i el Trivial, o mirar cinema i televisió s’ha passat a l’espai digital i les xarxes. Interactuen amb streamers, influencers, Twitch i Tik Tok, que han deixat envellits els Facebook, Whats app o Twitter, que eren els que havien erosionat la premsa de paper, la radio i la televisió. Nous formats que canvien la manera de conèixer les notícies i l’entreteniment, però també la mateixa societat, perquè afecten la formació i la informació.

Estem en una època de missatges curts, que intenten explicar de forma senzilla problemes complexos. Una recepta aparentment ideal en un món accelerat, que permet a tothom expressar-se i participar, malgrat molt del que es diu no tingui sentit, ni cap fonament científic, propagant per igual veritats i mentides. La informació seriosa ha quedat superada pel rumor contagiós a les xarxes. Els boots i la IA s’han fet un espai dins les plataformes i cada vegada és més complicat discernir entre fets i realitat virtual.

I en aquest escenari floreixen contínuament nous productes. Acabem de veure com el fenomen de la Kings League s’ha gestat en menys de sis mesos. Un èxit espaterrant, que ningú sap si serà efímer o s’expandirà. De moment es parla d’una edició Queens i molts ja estan pensant en com crear més continguts per fer créixer aquest concepte. Omplir el Camp Nou amb més de noranta mil persones és ja una passada, però que prop de dos milions seguissin un espectacle de vuit hores enganxades a Twitch, és un èxit que va molt més enllà del que era imaginable.

Vivim temps d’experiències accelerades. Fets aparentment trivials acaben convertint-se en elements disruptius. S’obren noves portes i se’n tanquen d’altres. Tot sembla molt inestable i volàtil. Els conceptes identitaris de les velles generacions es marceixen cada vegada més ràpidament i els que arriben són més trencadors. Els adults miren els joves com el seu relleu, quan ells només volen entendre quin serà el seu futur. De fet, com ha estat sempre.