Vull aprofitar aquest espai per reivindicar les festes tradicionals. De fet, és remarcar les entitats que treballen per a diferents territoris del país de manera totalment desinteressada i han mantingut les nostres tradicions.

Us imagineu un país on les entitats no treballessin com ho fan a Catalunya? Tot acabaria en mans d'organismes, en els quals moltes vegades podem aplicar el tant és fer feina com treballar i no de persones que creuen en el que fan i per què ho fan.

De fet, com és de diferent una activitat organitzada per una entitat. L'estima, el coratge, les hores, les ganes que tot funcioni prevalen sobre tots els colors polítics i pensaments diferents. Moltes vegades en les entitats hi sol haver gent que pensa diferent o té un model o una memòria diferent de tot els que els envolten, però tenen molt clar que aquella tradició, aquell esdeveniment ha de tirar endavant. No com una feina sinó perquè creuen molts en les arrels del que ha mogut i ha fet viu aquest país, l'activisme i les associacions. I l'activisme, ara que està tan de moda aquesta paraula, vull recordar que no és només política, també és cultura i tradicions.

Ara parlaré d'una entitat que m'és propera, però en podria posar milers d’exemples al llarg del territori català. És una entitat capaç d'organitzar tota una festa, que sí, que dic festa, però basada en tradicions i en fer país.

A Ripoll, fa més de cinquanta anys, un col·lectiu de persones varen iniciar una activitat que és La Festa de la Llana i que anys més tard es va lligar amb el Casament a Pagès. Retrobar-nos amb els nostres orígens. Les persones que un bon dia varen posar en marxa aquest camí ens han anat deixant, però la finalitat que els va unir continua viva amb noves juntes, cada vegada més joves, les quals creen un esdeveniment que explica qui som, com érem i com pensàvem. En un moment en què la nostra societat s'està transformant, un grup de persones va veure la necessitat d'explicar la nostra història, un treball etnogràfic per posar, també de manera turística, en valor el nostre país.

Cinquanta-sis anys més tard, l'esperit continua i podem veure una Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès en tota la seva esplendor, on els detalls de vestuari, el dot, l'esquilada d'ovelles, la fabricació d'un matalàs... segueixen en valor. Sí, és un dia festiu, però també reivindicatiu. Aquest grup de joves treballen de manera totalment altruista durant un any perquè aquest casament -per cert, real- se celebri la tercera setmana de maig a Ripoll.

Aquest és l'exemple, del voluntariat, de les associacions, de les persones que vetllen cada dia per les nostres tradicions. I aquests col·lectius que trobem a tot el país han d'estar acompanyats per molts col·laboradors que permetin executar cada esdeveniment, però també han de tenir el suport institucional per poder-ho fer perdurar en el temps.

No puc imaginar un país sense aquestes associacions, on tot s'hagi de fer des d'una regidoria d'algun ajuntament. És la gent que mou el país, que empeny els pobles, que segueixen les tradicions i que treballen per recordar d'on venim. Segurament d'aquesta manera també recordarem a on anem. Us aplaudeixo a tots, per la feina que feu a tots els pobles. Gràcies, perquè aquestes el nostre tarannà, el tarannà d'un país.