Sovint ens referim a una societat civilitzada com una que ha assolit un estat d'elevat progrés segons els principals indicadors econòmics, socials, culturals i polítics. Això és el que entenem que caracteritza les societats més avançades. També entenem que una societat civilitzada comporta que aquesta procuri millorar de forma efectiva l'educació/formació de les persones de manera que assoleixi un elevat nivell de coneixement, tant individual com col·lectiu. Com que vivim en un moment de la història en què l'ús de grans quantitats de dades (el que anomenem el Big Data) està emergint com la manera d'entendre el món, podríem acudir a tota mena d'estadístiques per veure si la nostra societat ha aconseguit un alt nivell de civilització. El problema de fer servir estadístiques és que sempre se'n pot trobar una que defensa la nostra tesi i ens permet continuar viure enganyats.

Al meu entendre és millor fixar-nos en indicadors que de forma fidedigna ens permetin entendre quina és la situació. En aquest sentit, crec que l’estat de la ciència és una de les activitats que reflecteix de forma més clara el grau de civilització d’una societat. El motiu principal és que la ciència és altament sensible a la majoria d'indicadors que esperem d'una societat avançada. Per una banda, requereix que una societat tingui un sistema d’organització política democràtic i que permeti una llibertat d’expressió i pensament de les persones. Efectivament, hem estat testimonis de com algunes societats que havien assolit un alt desenvolupament científic, i que posteriorment han vist deteriorat el seu sistema polític, la ciència ha patit un gran degradació. D'altra banda, cal que el sistema educatiu funcioni i arribi a la totalitat de la societat, i també que aquesta a la seva vegada li proporcioni el màxim suport.

Al meu entendre, un altre element fonamental és un funcionament de la societat basat en la meritocràcia. És a dir, si valorem les persones per la seva capacitat i els seus èxits personals i professionals, o si per contra juga un paper important el seu estatus, les seves connexions, la seva riquesa, etc. O en altres paraules, fins a quin punt la societat busca l'excel·lència en els seus diferents aspectes, en particular en la selecció de persones per a feines que requereixen una alta (i no tan alta) qualificació, o si bé és una cosa que repetim però no fem gran cosa per posar-ho en pràctica. Això està íntimament lligat amb el grau de corrupció d'una societat i té un efecte directe en la qualitat del sistema científic, el qual requereix la participació de persones, no només amb grans coneixements, sinó també amb una gran curiositat i passió per aquesta activitat.

Crec que queda clar que un alt grau de civilització és necessari perquè una societat tingui un sistema científic funcional. Però el raonament invers també és cert. La ciència contribueix clarament a la millora de l'estat de benestar de la societat, contribueix a un millor grau d'educació de les persones, i al meu entendre, el que és més important: Un sistema científic que funcioni com a motor d'una societat promou l'ús generalitzat del pensament racional i és incompatible amb la presència de corrupció a l'estructura socioeconòmica.

En el cas de la nostra societat, hem vist com el sistema polític ha millorat substancialment en els darrers cinquanta anys, sobretot si tenim en compte d'on veníem, encara que s'observen algunes nuvolades que l'amenacen. Però al meu entendre, encara hi ha molt a fer i molt de camí per recórrer en els altres aspectes que he esmentat. En qualsevol cas, crec que val la pena impulsar la ciència i procurar per tots els mitjans que aquesta sigui un element fonamental per al progrés de la nostra societat.

Carlos F. Sopuerta

Físic, Investigador Científic de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC i IEEC)

President de l’ACDIC