Esther Martí i Truñó Directora general de Corisa Media Grup

Són a la cantonada, però ja ens arriba l'olor d'eleccions municipals a tots els racons.

De fet, fa poc dies que parlava amb una alcaldessa de la nostra comarca. I comentàvem que serà complicat fer una valoració del que ha passat en aquests quatre anys. Políticament, la pandèmia també ens ha tocat possiblement molts somnis d'alcaldes i alcaldesses, d'accions en el seu municipi que no hauran pogut fer-se a causa de la Covid. També hem après a col·laborar uns i altres, i també s'ha fet palès els pocs recursos que a vegades tenen els ajuntaments per tal de donar un cop de mà al seu vilatà. De fet, estic segura que en fer repàs del mandat municipal molts ens adonarem del que ha passat.

Ara estem ja a la recta final de presentació de llistats. I almenys a la nostra comarca ens trobem que a vegades tenim candidats però sense llista, i llista de partits que encara no han trobat els seus candidats.

Si parles amb molts d'ells, diuen que el partit no té importància, que el que tenen és vocació de servei, que volen treballar pel poble. I sí, a vegades es compleix el refrany de tants caps tants barrets, en una zona petita com la nostra on no posar tots els ous en el mateix cistell sempre és important. Hi ha diferents visions de com fer que el Ripollès no s'encalli en el seu camí de transformació. Uns aposten pel turisme, els altres, que el turisme és el que trenca el paradisíac entorn; uns volen potenciar instal·lacions els altres treballar la terra. I al final en uns pobles petits veus visions tan diferents com la nit i el dia. Polígons, o no polígons.

El que sembla inevitable és que a molts municipis aparegui la paraula pacte. Moltes llistes, moltes cares conegudes i com sempre la pregunta de qui ha de governar, la llista més votada o els pactes post-eleccions donaran una majoria.
De fet, aquesta és la gran pregunta que ens fa molta gent. I ara que el Sr. Feijóo ho ha tornat a posar sobre la taula, encara més.

La decisió és difícil, per a molts és la llista més votada, la que té més suport de la població la que ha d'arribar a l'alcaldia. Per a altres les minories juntes fan una majoria. Un altre, és com posar d'acord persones amb pensament tan diferent: doncs amb sentit comú. Que al final als pobles es treballa per als pobles.

Aquests pactes a grans ciutats on els partits sembla que tinguin més força es poden arribar a entendre, però en poblacions de 200 habitants on apareixen 5 llistes -a la nostra comarca va passar en les últimes eleccions municipals-, potser no. El que et porta és a quatre anys d'inestabilitat al municipi i poques idees.

I també existeix el gran debat sobre si hi ha cordons sanitaris de pactes amb segons quins partits. Del que estic segura, és que d'aquí al 28 de maig els que treballem en premsa comarcal estarem molt distrets. Senyors i senyores comença l'espectacle.