Notícia

No vull que em privatitzin

Eulàlia Soria Bordes Llicenciada en protocol i relacions institucionals

Estupefacció i indignació. Això és el que sento davant l’allau d’informació, generalment no desitjada, amb què m’assalten de manera regular companyies asseguradores privades i mútues de tot tipus, que ofereixen, bàsicament, immillorables cobertures sanitàries, de seguretat i d’accidents. Accepto que aquestes suposades empreses de serveis gastin una part dels seus guanys, que no deuen ser pocs, en grans campanyes de publicitat en mitjans de premsa, escrita o digital, de ràdio o de televisió, ja que sempre tinc l’opció de passar de pàgina, d’abaixar el volum o de canviar de canal. Però el que de debò em molesta, i molt, són les agressives campanyes telefòniques que em volen convèncer de les bondats de les seves ofertes d’assegurances mèdiques, d’accidents, contra robatoris i ocupacions... sense oblidar les que et qüestionen com pots viure sense el darrer model de telèfon intel·ligent, de tauleta o sense connexió a les més variades plataformes digitals, o gairebé t’acusen de destruir el planeta per no comprar els seus sistemes d’energies renovables. Sí, em molesta, i molt, perquè sempre em truquen a deshora: quan estic dinant o sopant o en qualsevol moment en què tinc alguna cosa millor que fer que escoltar cants de sirena d’unes persones desconegudes que no sé com tenen el meu número de telèfon mòbil, perquè el fix ja ni el despenjo. Us prometo que intento ser educada amb aquella veu llunyana que em dona la tabarra; els dic que no, que no m’interessa, un cop, dos, tres... però al final més d’una vegada m’he hagut de mostrar grollera abans de penjar el telèfon de mala manera; i haig de confessar que ho faig sense cap remordiment.

Obro parèntesi per dir-vos que ja fa bastant temps vaig decidir prescindir dels serveis de la banca tradicional per passar-me a la banca electrònica. Així, ara gestiono el meu compte corrent des de qualsevol dispositiu mòbil, quan jo vull i des d’on vull. M’estalvio la tirania de les cites prèvies, els horaris d’atenció personal impossibles, les males cares a l’altra banda del taulell i un bon nombre de comissions; i, sobretot, ja no haig de suportar una publicitat que res té a veure amb els serveis que, penso, m’ha d’oferir un banc: custodiar els meus estalvis -pocs-, gestionar cobraments i pagaments i facilitar-me una targeta de dèbit. Tanco parèntesi.

I ara, tot retornant al tema de les mútues privades, em pregunto: per què haig de contractar una assegurança mèdica privada si una part de la meva nòmina, i durant molts anys, ha revertit a les arques de la Seguretat Social? No he pagat prou? No tinc dret a la millor atenció i tractaments, arribat el cas, sense haver d’esprémer més la meva butxaca? Doncs sembla que no. La sanitat pública no acaba de funcionar com ho hauria de fer. I no és culpa dels professionals mèdics, metges, infermeres, sanitaris... que han de fer mans i mànigues perquè la situació no empitjori encara més i perjudiqui, com sempre, el més dèbil: l’usuari/pacient. Si les urgències dels hospitals estan col·lapsades, si em donen cita al CAP per a dintre d’un mes, si aconseguir que em contestin quan truco per telèfon és gairebé una quimera, si el temps que pot dedicar la meva metgessa de família a visitar-me és cada vegada més curt, si haig d’esperar mesos i mesos per a una intervenció quirúrgica... no és culpa del personal sanitari. És culpa de la manca de recursos humans i materials d’un sistema que gestionen, malament, els polítics de torn. I a aquests mals gestors és a qui han d’apuntar les nostres queixes i la nostra indignació. Mireu, si més no, el que està passant a la Comunitat de Madrid i les rocambolesques excuses de la seva presidenta Díaz Ayuso.

I per què haig de contractar un sistema de vigilància o una alarma antirobatori i antiokupes si la responsabilitat de la seguretat ciutadana no és meva? Que no hi ha prou agents policials que han de vetllar perquè no m’entrin a casa? Que no hi ha prou jutges que facin complir les lleis? No serà que en aquest camp també falten recursos humans i materials i que els polítics que han de treballar perquè això no passi no estan fent bé la seva feina?

Una vegada més sento que l’Administració deriva bona part de les seves responsabilitats a l’administrat. Vols un bon servei mèdic? Contracta una assegurança privada. Vols viure sense por que et robin o t’entrin okupes a casa? Contracta una assegurança privada.

Doncs amb mi que no hi comptin: no vull que em privatitzin!!!

giny

Cercar publicació



Publicitat


Candel 2016



Destacats


giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2022

Avís legal

Contacte