Xevi Bonell Periodista

Som set a la taula. Hi ha un ambient distès i cordial. Celebrem un aniversari. Fins fa mitja hora cinc de les persones que m'acompanyen eren completament desconegudes. Suposo que per això ha començat un interrogatori, on tots els convidats som al mateix temps entrevistat i entrevistador. Un recurs fàcil i ràpid per posar etiquetes a les noves cares. Les frases "d'on ets?", "de què coneixes a l'Anna (la noia que fa anys)?" i "a què et dediques?" es repeteixen. L'ambient canvia radicalment quan anuncio que exerceixo de periodista. Comença un debat.

No és el primer cop que em trobo una situació així. Comença el menú. D'entrant hi tenim els conceptes, mentida, manipulació, falta d'ètica. El primer plat són els adjectius, titelles, venuts, pocavergonyes. Els segons tenen regust d'excusa, és el que hi ha, per això jo no els escolto, tot està podrit.

Abans, quan passava això m'indignava. Defensava com un boig el meu gremi. Ara ja no. Suposo que hi ha una relativa i amarga veritat en tot el que diuen. Fins i tot en el meu àmbit, el comarcal. Normalment, intento tancar el tema a través de tòpics, 'desgraciats en tenim a totes les cases', o el tradicional 'no tot és tant en dolent', però aquesta vegada escolto una paraula aïllada que ho canvia. Morbo.

Per aquí sí que no hi passo. M'encenc. D'entrada esquivo preventivament els possibles ganivets i admeto que hi ha canals que viuen exclusivament d'això. D'aquest periodisme groc, que tothom jura no consumir, però que després té les audiències que té. Començo a cuinar la resposta i exposo un menú argumental on remarco els canvis que s'han viscut en els darrers anys. Sobretot a casa nostra. Com a ingredient principal agafo un dels formats estrelles de la Corporació Catalana, Crims. Un programa que ha capgirat la forma de comunicar assassinats, segrestos, fugides, robatoris... Capaç de deixar de banda el tradicional enfocament groguenc i elaborar un treball respectuós, digne, entenedor, rigorós i sobretot interessant. Encara recordo el que va dir Carles Porta a Figueres el passat 4 de març dins el festival Ceba Negra de Figueres "Nosaltres no som jutges, ni policies, la nostra feina no és reobrir un cas, únicament expliquem que va passar, i ho intentem fer de la millor manera". Crims ha estripat l'etiqueta groga. Ara, més que un programa és un fenomen, i fins i tot compta amb una exposició pròpia al Palau Robert de Barcelona.

Les coses han canviat. Era injust com una notícia sota l’etiqueta de ‘escabrosa’, es tractés com la carn de quarta categoria, o pitjor encara, que acabes oblidada en un calaix. No estic dient que serveixi qualsevol cosa. Al periodisme i a cuina no s'hi val tot. És necessari que els mitjans de comunicació tinguin línies vermelles, però sí que convé revisar-les i reconsiderar si aquests límits continuen sent vigents.

Després del discurset s'instal·la una petita treva. Es fa silenci i s'apaguen els llums de la sala. Un pastís fa entrada coronat per trenta-dues espelmes. Abans que ens posem a cantar se sent un crit, “vinga periodista, posa llum a la foscor”. La mare que els va parir.