Elena Domingo Basora Periodista

Ara que ha començat el curs escolar, vull fer-me ressò de la campanya "El material escolar NO es un privilegio". L'ha posat en marxa l'activista i comunicadora Safia El Aaddam, coneguda a xarxes socials, especialment a Instagram, com a @hijadeinmigrantes. La campanya està pensada per ajudar les famílies que no tenen els recursos a aconseguir el material escolar que demanen les escoles. Cada cop són més les iniciatives que miren de fer més accessibles els llibres i material escolar arreu, però la realitat és que encara són moltes les criatures de famílies empobrides que no poden portar allò que se'ls demana.

La mateixa promotora d'aquesta campanya explica com ella va haver de robar el llibre d'anglès a un company a l'escola perquè la seva família no li havia pogut comprar. Ja havia assistit moltes vegades a classe sense el llibre i li havien cridat l'atenció, fins que va acabar agafant-li a un company. Evidentment, la van descobrir, i va ser humiliada davant de tota la classe per haver-ho fet. Aquesta és només una de les moltes històries d'infants que no porten el material a l'escola, que no tenen els llibres que toquen en cada moment, que no van a les excursions de l'escola, que no poden explicar on han estat de viatge o de vacances perquè segurament s'han quedat a casa. D'infants de famílies empobrides, i molts cops, de fills d'immigrants.

Espais segurs: això haurien de ser les escoles públiques, espais on no existeixin diferències entre uns infants i els altres en funció dels recursos que tenen les seves famílies. L'escola pública hauria de garantir que tots siguin iguals entre aquelles quatre parets, amb igualtat d'oportunitats i sense cap mena de discriminació. Això passa segurament per dotar els centres de recursos perquè aportin el material i els llibres a tothom. I també perquè a ningú se li acudeixi castigar, exposar en públic o ridiculitzar els infants que no ho han pogut fer.

Perquè ser ridiculitzat o minimitzat en públic és una experiència molt traumàtica que marcarà de per vida a tots els infants que hi passin. Perquè ells no haurien de patir les conseqüències -ni s'haurien d'arribar a assabentar- d'una situació econòmica determinada que afecti la seva família, ni sentir vergonya per cap qüestió relacionada amb els diners. Perquè la infància és intocable, i perquè els més petits s'han de protegir i oferir igualtat d'oportunitats. I perquè el sistema, en lloc de preocupar-se perquè això no passi, els continua convertint en víctimes de la manca d'inversions públiques en educació. I, perquè no dir-ho, de la manca de sensibilitat d'alguns cap a aquestes situacions.

Aquesta no és la situació que jo, personalment, vaig viure en la meva infància. Crec que és important que reconegui que estava en una situació molt més privilegiada, veient com altres companys meus de classe sí que patien pels llibres, pel material escolar, per les excursions. Un cop he estat adulta me n'he adonat que aquesta situació no era normal. Per això he volgut aportar el meu granet de sorra: utilitzar aquest espai per donar veu a una lluita que crec que és important que es conegui. Aneu a veure la pàgina de la campanya, el perfil de la Safia a @hijadeinmigrantes i els relats que expliquen els que sí que ho van viure i ho continuen vivint. Conscienciem(-nos) i actuem.