Mairena Rivas Vázquez Periodista

Arriba un moment en la vida d’una dona en què una veu interna desperta un instint que desconeix, un instint que no sap verbalitzar allò que sent dins seu però que li fa de guia cap a un nou batec. Una prova d’embaràs confirma les seves sospites. Positiu. Un còctel d’emocions brolla des del més profund del seu cos: il·lusió, incertesa, felicitat, por, angoixa… arriba un moment en la vida d’una dona en què tots els focus de la seva existència dirigeixen la seva llum cap a aquella nova vida que ha sorgit dins seu. 

Sentirà a dir que els tres primers mesos són de risc i que és millor que ella i la seva parella siguin prudents a l’hora de comunicar la notícia fins passat aquest període.

La il·lusió guanya pes quan escolta per primer cop aquell cor diminut com batega. Però no se sap per quina raó el temor, la confusió, la negació i la tristesa s’apoderen d’aquella il·lusió inicial, d’una felicitat que ha resultat ser efímera. És aquell moment terrible en què la dona se n’adona, sense voler-ho acceptar, que un instint que desconeix sí que sap verbalitzar allò que ella es resisteix a escoltar… que el cor ha deixat de bategar.

A vegades, la mort d’un nadó durant la fase gestacional o perinatal no està reconeguda per la societat i per això el dol sovint és incomprès. Els pares topen d’una forma brusca amb una realitat inesperada difícil d’afrontar, molt dura. De sobte, es trenquen alegries, plans, expectatives, esperances, somnis…

Per sort, hi ha associacions que brinden un acompanyament i un suport des de l’empatia i la comprensió, però sempre tenint en compte que cada persona és diferent i de la mateixa manera que no hi ha dos parts iguals tampoc no hi ha dues pèrdues iguals. Cap experiència no és comparable amb cap altra, totes són úniques, íntimes, personals i profundes.

Cada persona té la seva pròpia manera d’afrontar la pèrdua i cal respectar les emocions, els temps, el dol… de cadascuna, sense pressions ni comentaris del tipus: “Aquest cop no ha anat bé, però encara estàs a temps de tornar a quedar-te embarassada”. No és això, crec, allò que vol escoltar una mare a la qual se li acaba de truncar un projecte vital. Abracem-la, sí, que senti que no està sola, però no li donem consells, no la jutgem, no intentem entendre el que sent, perquè mai de la vida podrem saber el que ella sent, ni podrem patir el que ella pateix. Hem de saber estar, hem de saber escoltar i hem de comprendre la pena per la pèrdua i el necessari procés de dol.

El dol perinatal ha de ser un dol reconegut, validat socialment. El 15 d’octubre és el Dia Mundial de la Conscienciació sobre la Mort Gestacional, Perinatal i Neonatal, una data per trencar el silenci, per deixar de considerar tabú l’avortament, que no és altra cosa que la mort d’un fill, un fill que ha existit, existeix i existirà per a una mare que l’ha sentit dins seu.