Notícia

Més consum de proximitat

Elena Domingo Basora Periodista

En poc temps, Catalunya ha perdut una part molt important del número de pagesos que tenia. Ha caigut el número de productors, i els que hi ha són cada cop més grans: el percentatge de pagesos que tenen menys de 40 anys és inferior al 10%. Al Camp de Tarragona és on el cens agrari ha disminuït més, i en comarques com el Tarragonès o el Baix Camp, que havien tingut molts professionals dedicats a la pagesia, la caiguda supera el 70% en 25 anys.

Paral·lelament, en els últims anys s'ha començat a parlar més del producte de proximitat, de quilòmetre zero o de temporada. He dit que se n'ha començat a parlar, però potser el correcte seria assenyalar que se n'ha "tornat" a parlar: fa unes generacions el més normal no era consumir producte de fora, sinó d'aquí. Ha estat en els últims anys quan la indústria agroalimentària i la globalització ens han portat a desvincular-nos totalment dels cicles naturals de conrear, collir, cuinar i conservar cadascun dels aliments, i ens han posat davant tot tipus de producte en qualsevol moment de l'any. És tan fàcil com anar en qualsevol fruiteria o supermercat i agafar allò que més ens ve de gust: tant si són taronges a l'estiu, síndries a l'hivern o alvocats que han viatjat més de 10.000 quilòmetres. A poc a poc, es va parlant una mica més de recuperar la consciència sobre quan s'ha de consumir cada aliment, però encara no és una tendència majoritària. Les cistelles de la compra estan lluny de centrar-se en un consum de proximitat i de temporada.

Està clar que cal anar en la direcció de posar en valor el producte que tenim a casa en cada moment de l'any, i al mateix temps treballar de manera real i efectiva per a la pagesia de casa nostra, perquè sigui un sector d'oportunitats, perquè sigui atractiva pels joves, perquè sigui competitiva i tingui prestigi, perquè com a ofici estratègic tingui tots els recursos que necessita. De què serveix que posem esforços en conscienciar sobre el consum de proximitat si d'aquí a uns anys no hi haurà ningú que faci els productes? Les dues coses han d'anar de la mà. I hi han d'anar de manera urgent, perquè la davallada és tan ràpida i contundent que no es pot deixar per demà, en un sector que també té un paper clau en la preservació del paisatge i del territori.

Una última reflexió: el tema de l'alimentació, com moltes altres qüestions, també està sotmès a les modes. Tant la indústria com altres agents -com influencers, cuiners o divulgadors- es dediquen a promoure uns productes o uns altres, o a recomanar determinats hàbits, maneres de menjar o receptes. Ara, per exemple, en l'era d'Instagram, vivim l'auge del realfooding o de la cuina healthy. Unes tendències en aparença molt saludables, però que en la majoria dels casos passen totalment per alt qüestions fonamentals com d'on venen els productes que es consumeixen, qui els ha fet o quina és la millor temporada per consumir-los. Estils de vida que semblen conscients, amb un alt consum de productes vegetals, però que a llarg termini són insostenibles i tenen un profund impacte ambiental. Si tots ens posem a menjar fruites tropicals cada dia o a cuinar amb oli de coco provinent de l'altra punta del món no només no ajudem a la nostra agricultura, sinó que provoquem un problema enorme al planeta i de per tant, a nosaltres mateixos.

giny

Cercar publicació



Publicitat


Candel 2016



Destacats


giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2022

Avís legal

Contacte