Notícia

La burocràcia se'ns menja el país

Esther Martí i Truñó Directora general de Corisa Media Grup

Que ens està passant. Som al segle XXI i hauria de ser tot més ràpid i senzill. Representa que com a societat hem evolucionat, però per una part de la població el que ha passat és el pas a la vida amb la burocràcia. Després dels incendis que hem patit aquests darrers dies, sempre ens queda la reflexió. Sí que és veritat que les onades de calor no les podem parar, però sí que podem actuar controlant la massa forestal del país.

Estudis publicats més de deu anys ja ens parlen de l'increment de més un 30% de la massa forestal del país. I també s'atribueix a l'abandonament per part de la pagesia de les pastures. Aquest increment de massa no millora la qualitat del país sinó que incrementa el perill de foc.

El que ens hauríem de preguntar és per què s'han abandonat conreus i pastures per part dels pagesos. De fet, ho podríem atribuir a la manca de planificació de país, tal com ens està passant en altres camps com la medicina. És molt fàcil dir: ostres ara els pagesos ja no treballen els conreus i el bosc o la massa forestal guanya terreny. La pregunta seria per què s'abandona el bosc i els que encara treballen per què tenen tantes dificultats per netejar una superfície. Es necessiten permisos, autoritzacions, connectar-se a través d'una app i dir quants dies estaràs actuant, quants arbres tallaràs, quins arbres talaràs, etc. Molta burocràcia per la pagesia, que té una feina cuidar dels seus ramats o dels seus conreus.

I com sempre, recomanacions adreçades al sector demanant que tinguin els seus camps nets. No s'hauria hagut de planificar l'abandonament, el seguiment i la neteja que, a més a més, entre altres coses, també fa que l'aigua sigui més escassa.
Potser la burocràcia en comptes d'ajudar el que fa és complicar la feina al treballador del camp: de l'agricultor, del ramader que prou feina té a tirar endavant el seu negoci.

Un país necessita mira al futur, planificar com volem que sigui d'aquí a uns anys. Si tenim un problema d'abandonament, posar eines perquè això no succeeixi; si no tenim metges, preveure el problema a l'avançada. No posar pegats d'última hora.
Si els ramaders són pocs i la burocràcia se'ls menja; si formar un metge necessita almenys dotze anys, el país no ha de tenir un full de ruta?

I parlant de fulls de ruta, aquesta frase que tant hem utilitzat, sembla que estigui en darrer calaix de l'escriptori, amagada per molts altres papers, segurament de burocràcia. Potser ha arribat l'hora de fer un full de ruta pel país. La meva comarca, el Ripollès, ja no discutirà sobre si volem o no uns els jocs d'hivern. Aquest sainet sembla que restarà tancat fins dintre d'uns anys, però el que sí que recordem els del Ripollès, i altres comarques de muntanya, són les paraules del Govern dient que la inversió arribaria amb Jocs o sense. Ara toca. Toca descentralitzar el país, toca vertebrar una estructura, on les infraestructures que necessitem per millorar la nostra vida siguin l'objectiu de futur, el pla del país. Però de tot el país, de nord a sud, d'est o oest. No deixar que només la burocràcia faci viatge per les xarxes, sinó que les xarxes arribin a tots els pobles.

giny

Cercar publicació



Publicitat


Candel 2016



Destacats


giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2022

Avís legal

Contacte