Notícia

Masovers del món

Carles Duarte i Montserrat Poeta i lingüista

El catedràtic d’Ecologia i fins fa poc president de l’Institut d’Estudis Catalans Joandomènec Ros ha publicat el llibre Cal que siguem masovers del món, una obra escrita no pas per un activista, sinó per un científic, encara que sigui un acadèmic amb un notori compromís cívic i mediambiental. De lectura clara i amena, ens ajuda, amb una exposició ben fonamentada i amb voluntat divulgativa, a entendre les claus de la nostra relació amb la natura i el que pot representar el canvi climàtic que la intervenció humana sobre el planeta ha desencadenat. Ros anota: “En els darrers quaranta anys l’estiu ha augmentat un mes”.

Cal celebrar l’encert d’un títol que és una inequívoca invitació a la reflexió. Joandomènec Ros ens recorda que: “som estadants d’aquest món, no pas els propietaris, i n’hem de tenir cura i fer d’administradors”. Davant de l’arrogància de l’espècie humana, que ha actuat al llarg dels segles com si no hagués de donar explicacions a ningú, Ros denuncia els disbarats que hem fet i la lentitud amb què reaccionem. Ens recorda, per exemple, l’extinció de les espècies i la degradació dels hàbitats. Esfereeix saber que es calcula que s’extingeixen unes cent espècies d’animals i plantes diàries.

Llegint Cal que siguem masovers del món aprenem que la Mediterrània es va dessecar “gairebé totalment fa cinc milions d’anys” i que “li fem molt més mal del que ens pensem”. Joandomènec Ros ens adverteix que: “Els macroplàstics (els que es veuen a simple vista) es degraden molt lentament a microplàstics, que no es veuen” i que al centre dels oceans ja hi ha “grans illes flotants de plàstic”.

Pel que fa als incendis forestals, Ros ens explica que: “Des de l’aparició dels humans, cremar vegetació per tal d’establir-hi conreus ha estat la norma, a petita escala, és cert, però bona part de les àrees agrícoles actuals, en tots els continents, s’han guanyat al llarg de mil·lennis, als boscos”. I que el procés s’inverteix quan s’abandonen els conreus. De vegades incendis “deixen al descobert estructures agràries o altres (marges i cabanes de pedra, feixes, pous de glaç, etc.) que la recuperació del bosc havia amagat”. Ara hi ha incendis intencionats que es provoquen amb el propòsit d’incrementar el sòl urbanitzable. Tot plegat, una veritable catàstrofe, que és conseqüència de la cobdícia de grans empreses fusteres o mineres. Ros assenyala que: “Els danys ambientals, econòmics i socials són enormes”. I amb una mirada que va més enllà de l’immediat exposa que fa dotze mil anys del pas entre els humans de caçadors-recol·lectors a agricultors i ramaders i que segles d’explotació agrícola insostenible han transformat terres fèrtils en deserts i aporta l’exemple de Mesopotàmia. En aquest sentit, crida la nostra atenció sobre el risc de processos anàlegs en casos com el de “les plantacions de soia del nord de l’Argentina , que ocupen el que abans eren boscos frondosos de les regions del Chaco y Yungas”. Aquestes plantacions s’estenen al llarg de més de catorze milions d’hectàrees.

L’anàlisi de Joandomènec Ros inclou l’esment dels progressos assolits, com ara les 500 depuradores construïdes a Catalunya, la generalització de la recollida selectiva, tot i que només arriba al 39% o el fet que un 31’8% del territori sigui protegit, però les emissions contaminants continuen essent excessives i cal millorar la gestió dels limitats recursos hídrics.

En aquest llibre Joandomènec Ros proclama que “El patrimoni natural és un bé insubstituïble i una font de benestar” i que cal conjuminar lleure i gaudi amb protecció. Des d’aquesta perspectiva expressa la seva preocupació davant de la dada que menys d’un 7% de les persones enquestades a Espanya consideren que el canvi climàtic és un problema greu.

Ara toca prendre decisions. Als estats i les organitzacions internacionals els en corresponen algunes, però també nosaltres, amb els nostres comportaments, hi podem contribuir: apagant els llums quan no siguin necessaris, consumint només l’aigua que ens cal, triant millor el que comprem i consumin, evitant acumulacions injustificades, actuant amb visió solidària i planetària.

giny

Cercar publicació



Publicitat


Candel 2016



Destacats


giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2022

Avís legal

Contacte