Notícia

Centenari Renata Tebaldi

Pol Avinyó Divulgador musical

L'1 de febrer es va commemorar el centenari del naixement de la soprano italiana Renata Tebaldi, una de les veus més importants del segle XX i en correspondència de la història de la lírica. Tebaldi va ser la Regina del Liceu dels anys 50. La història del teatre de La Rambla no es podria entendre sense La Tebaldi.

Remuntem-nos als anys cinquanta al Liceu, en aquell moment hi havia una soprano que era la veu més aclamada del teatre, la preferida dels Liceistes, Maria Caniglia, sens dubte una altra gran veu del segle XX. La temporada 1953/54 el Liceu va decidir obrir la temporada amb La traviata de Verdi que commemorava el seu centenari des de la seva estrena a Venècia el sis de març de 1853. Per fer el rol de Violetta, que la Caniglia no cantava, van decidir portar una jove soprano que ja havia tingut rellevants èxits a la Scala de Milà i altres teatres italians. Després de la primera funció, el quatre de novembre de 1953, ja va néixer el Tebaldisme del Liceu, l'èxit va ser tan apoteòsic que Maria Caniglia que cantava el següent títol, la Gioconda de Ponchielli, va decidir cancel·lar la darrera funció. El teatre va improvisar una quarta funció de Tosca amb Tebaldi.

La temporada següent va tornar Tebaldi per oferir al Liceu dos dels seus rols més emblemàtics, Leonora de La forza del destino de Verdi i Mimí de La Bohème de Puccini. Un cop més l'èxit va ser apoteòsic. El Liceu necessitava la Tebaldi, el públic tenia una diva indiscutible. La següent temporada no va poder venir, el seu debut al Metropolitan de Nova York no va permetre tenir-la al Liceu. Es convertirà la soprano més important del MET durant catorze temporades consecutives.

Tornarà la temporada 1956/57 amb Aida i Tosca. Aida és un rol associat amb Tebaldi. Va ser el gran director Arturo Toscanini qui li va recomanar que l'afegís al seu repertori i qui la va ajudar a estudiar-lo. L'any 1957 va ser molt dur per La Tebaldi, la mort de la mare el mes de novembre la va deixar molt tocada fins al punt que es va plantejar deixar de cantar. Va cancel·lar tots els compromisos dels següents mesos. Per fortuna de tots va decidir seguir la carrera uns mesos més tard.

La seva primera Madama Butterfly

El vint-i-tres de gener de 1958 Renata Tebaldi tornava a cantar dalt un escenari i havia decidit fer-ho al seu Liceu, amb el debut mundial de Madama Butterfly. Aquestes funcions seran recordades com un dels moments més destacats de la història del liceu. Aquella mateixa temporada Tebaldi oferia dues altres òperes, la Bohème de Puccini i Adriana Lecouvreur de Cilea, una de les seves més grans creacions. La darrera temporada que Tebaldi cantava al Liceu va ser la 1959/60. Es va acomiadar amb tres grans rols puccinians, Mimí de La Bohème, Manon Lescaut i Tosca. Durant les funcions de Bohème un prometedor infant cantava dues frases, el seu nom tots el coneixen, Josep Carreras.

La Tebaldi ha deixat un record inesborrable a la història del Liceu que encara perdura ben viu. És feina nostra continuar-la escoltant, una veu que arriba a l'ànima, la voce d'angelo que de forma tan apropiada va batejar Arturo Toscanini.

giny

Cercar publicació



Publicitat


Candel 2016



Destacats


giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2022

Avís legal

Contacte