Notícia

Abusant del “territori”

Àngels Yécora Gallastegui Agent de la Propietat Industrial

Els darrers temps ha fet fortuna entre el llenguatge dels polítics catalans la paraula “territori”, referint-se amb ella a tota aquella realitat geogràfica, política, econòmica i fins i tot cultural que es situa més enllà dels “limes” o fronteres que defineixen l’àrea metropolitana de Barcelona i secundàriament les àrees urbanes de les ciutats de Girona, Tarragona i Lleida.

Cercant-ne el seu significat a l’Enciclopèdia catalana, veiem que la paraula remarca que es tracta d’unitats de producció econòmica concretes i políticament de demarcacions, en relació als individus que les conformen. No ve definida, per tant, per aquest sentit d’àrea específica exclosa de caràcter urbà o metropolità; ni tampoc fa cap referència ni a qüestions de particularitats culturals ni de costums:

territori

m Geografia, Economia Política

Porció de la superfície terrestre subjecta d’apropiació per part d’un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat, especialment les activitats de producció i reproducció o consum, els quals la consideren com a demarcació de l’exercici d’una sèrie de competències (polítiques, administratives, etc).

© Enciclopèdia catalana 2021-2022

La modificació, doncs, del concepte “territori” per part dels tècnics de l’Administració de la Generalitat radicada a Barcelona, no és ni innocent ni casual, respon a una voluntat de definir jeràrquicament Catalunya de manera que la metròpoli i les àrees urbanes principals esdevenen “llocs aterritorials”, de manera que la resta es defineix per exclusió com “allò que no és”; una mena d’alteritat semblant a com els romans identificaven allò que es situava més enllà de les seves fronteres i que consideraven terra inhòspita, mancada d’organització i de cultura, en suma: les terres dels bàrbars.

Com lluitar contra la imposició semàntica i contra la creació d’una realitat per la repetició dels missatges des del poder barceloní? Com evitar que el “territori” sigui entès com a tota aquella geografia catalana situada fora de la metròpoli i de les quatre capitals provincials?

La resposta està en organitzar-se com a realitats individuals de manera racionalitzada, eficient i competitiva; aprofitar l’avantatge que aporta l’agilitat per incorporar canvis pel fet de ser unitats amb menys individus i amb menys complexitat; identificar aquells elements que aporten singularitat; com ara l’absència de contaminació; la diversitat paisatgística; la varietat agroalimentària; la bellesa inspiradora de l’entorn natural i patrimonial i les tradicions artesanals; treballar la interconnexió en un sentit ampli; tant de transports com de comunicacions punteres i, per últim, però molt principalment, procurar una educació de millor qualitat per als seus habitants; portant els millors docents d’arreu i defugint la idea empobridora, mediocre i errònia, de que el millor ha de ser sempre el de casa.

El següent pas és donar nom a cada realitat geogràfica individual o més aviat, fer renéixer aquests noms i dotar-los de nous continguts reforçats: No li digueu “territori”, anomeneu “EMPORDÀ”; o “TERRES DE L’EBRE” o “ALCARRÀS” els indrets els noms dels quals ens desperten percepcions fortes; concretes; molt particulars; perquè, com afirma la filòsofa espanyola Adela Cortina; creadora de la paraula “aporofòbia”, entesa com a l’odi al qui és pobre, “fins que les coses no tenen un nom, creiem que no existeixen” i jo afegiria també que quan s’eliminen els noms, les coses deixen d’existir, fins i tot les realitats geogràfiques.

giny

Cercar publicació



Publicitat


Candel 2016



Destacats


giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2022

Avís legal

Contacte