Notícia

La maternitat als mitjans de comunicació

Elena Domingo Basora Periodista

Fa uns mesos va néixer la meva primera filla. Durant aquest temps, des que va començar l'embaràs i, sobretot, en el part i el postpart, me n'he adonat que moltes coses no són com me les imaginava, o com me les havien fet imaginar. La maternitat està plena de llums, però també d'ombres, és un procés complex que et capgira la vida i que en molts moments et posa entre les cordes. Una petita (gran) revolució que t'ho canvia i reestructura tot.

Durant aquest temps, com a periodista, he reflexionat molt en la construcció de la maternitat que es fa des dels mitjans de comunicació. Es parla poc d'embaràs, part, postpart o criança: són coses menors, no productives i que afecten sobretot a les dones i que, per tant, no mereixen un espai en el debat públic. Coses que cadascú ha de gestionar a casa seva, processos invisibles. I quan sí que se'n parla, quan la maternitat té un espai en els mitjans, sovint es fa des de la idealització: els mitjans tendeixen a presentar-la com una situació tranquil·la, idíl·lica, en la qual no hi ha conflicte i tothom ha d'estar content. La típica imatge d'una dona embarassada tocant-se la panxeta, les imatges de nadons acabats de néixer dormint plàcidament en un bressolet mentre la seva mare se'ls mira de lluny o d'una parella -d'home i dona, per suposat- passejant amb els seus nens. Com pot ser que la maternitat, una qüestió tan universal, que afecta tota la humanitat i sense la qual cap de nosaltres estaríem aquí, estigui tan poc representada, i tan malament?

Òbviament no són només els espais informatius els que han contribuït a la creació d'aquesta mena de maternitat naïf. La publicitat, la ficció televisiva o el cinema han bolcat durant anys relats que poc tenen a veure amb la realitat. El sistema, patriarcal i capitalista, s'ha ocupat de construir una mirada totalment irreal. Ha amagat la part més animal, la sang, la suor, la caca, la llet, els plors, i ho ha deixat tot ben net perquè embaràs, part, postpart i criança semblin un camí llis, net i tranquil.

Els mitjans de comunicació han contribuït durant anys en la construcció d'uns discursos que, com deia, generalitzen i idealitzen les maternitats, quan realment hi ha tantes experiències com persones diferents i no sempre són 100% positives. Però no només això. També han contribuït a la identificació de la maternitat amb l'èxit: una mare és una dona plenament realitzada. Obviant, per suposat, que la vida d'una dona pot ser totalment plena sense tenir fills, i obviant també que hi ha moltes dones que no podran ser-ho al llarg de la seva vida per diferents circumstàncies i pressuposant que per tant, la seva vida no serà completa. Però hi torno: no només això. La llista podria ser eterna: els mitjans també han contribuït a alimentar exigències sobre el cos, el pes o la recuperació de les dones que han estat mares, han invisibilitzat la violència obstètrica, han alimentat el mite de la "mare superwoman" que pot amb tot i que sempre sap satisfer les necessitats dels seus fills -i de pas, de la resta de la família i del marit-, i un llarguíssim etcètera que no es correspon amb la realitat.

En resum, les mares han estat invisibles, excepte quan els ha convingut. Llavors les han tret a la llum per alliçonar-les sobre com han de ser: abnegades i amb un somriure permanent als llavis.

No cal dir que ja ha arribat l'hora de canviar aquest relat.

giny

Cercar publicació



Publicitat


Candel 2016



Destacats


giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2022

Avís legal

Contacte