Esther Martí i Truñó Directora general de Corisa Media Grup

Passada la Setmana Santa i a l'entrada de Sant Jordi, al Ripollès hauries d'estar parlant de les bones dades d'ocupació de la comarca. Una comarca que com a destinació de turisme de proximitat ho té tot de cara: a una hora de Barcelona i Girona, pistes d'esquí, un entorn immillorable i dues grans valls, la de Camprodon i la de Ribes, les quals basen la seva economia en el turisme.

Però vet aquí que ara el que ens vindrà a sobre serà una consulta per involucrar-nos en els jocs d'hivern del 2030 o no.

Hi ha coses que són incomprensibles; no la consulta en si i és que al Ripollès, ens agrada votar. Ens agrada decidir, però decidir de veritat.

Al començament no teníem ni veu ni vot. Primer deien que érem una comarca del Prepirineu, fent palès un incomprensible desconeixement de la geografia del país. I ara sí, podem votar conjuntament amb el Berguedà i el Solsonès, però no si volem jocs olímpics o no, sinó si ens volem involucrar o no.

I que vol dir involucrar?

Si a l'Aran o l'Alt Pirineu diu no, de què servirà el nostre vot? De res. Així de clar. Ara ja no diem que som ciutadans de segona, ja podem dir de tercera.

I a més votarem, si no canvien, les coses una proposta sense continguts, sense saber com afectarà. Votarem una idea perquè encara ningú ha presentat un projecte com a tal. Ningú ha assegurat el que es vol fer o el que no. Molts ho veiem com un encert, però, és clar, dins de la nostra imaginació. En ple segle XXI, on les informacions volen a la velocitat de la llum, resulta que d'un projecte tan important per al país com l'organització d'uns jocs olímpics no en sabem res.

Es parla que aquests jocs podrien ser un motor per desencallar projectes llargament reivindicats, però mai executats. El cas que més s'ha subratllat és el de la línia R3. No cal que detallem en quin punt ens trobem amb aquesta línia ferroviària perquè per tots és conegut. És trist haver de pensar que cal esperar que un projecte a vuit anys vista hagi de suposar un abans i un després per a aquests assumptes pendents amb el Ripollès. Som una comarca pirinenca i prepirinenca, sí, i també una comarca que es mereix un tracte de primera més enllà de la repercussió positiva d'uns futuribles Jocs Olímpics d'hivern.

I, de fet, com deia al començament som una comarca altament atractiva, però ho volem ser per tot. El turisme és important a la nostra comarca, però també seria important crear polítiques de reequilibri territorial en el sector industrial per tal que empreses de tecnologia poguessin escollir el Ripollès com a seu. El govern del país podria executar ajudes a aquestes empreses per escollir comarques com la nostra i, posats a demanar, també ens agradaria no haver de patir per la manca de professionals de la sanitat. Els gestors dels nostres centres de salut s'escabellen buscant professionals que vulgui venir al Ripollès. Sabem que això no només passa a la nostra comarca, que també és una problemàtica de comarques de muntanya. El departament hauria de buscar incentius per tal que professionals d'aquest camp posin la seva elecció en centres de salut o hospitals de les dimensions dels nostres.

La consulta que ens convertirà en habitants de tercera diuen que tindrà un cost de més d'un milió d'euros. El president del Consell Comarcal del Ripollès ja va expressar que aquests diners podrien destinar-se a crear habitatge perquè els joves no marxessin de la comarca. Busquem una millor manera d'invertir aquest milió