Notícia

El valor de la veritat

Carles Duarte i Montserrat Poeta i lingüista

No hi ha democràcia sense mitjans de comunicació independents i propers a la realitat. En un món globalitzat, en què internet i les xarxes socials permeten captar i difondre dades i imatges d’una manera gairebé immediata, es multipliquen les fonts de les notícies que circulen. Això fa que puguem saber amb rapidesa el que passa arreu del món, tant si es tracta d’una erupció volcànica en una illa de les Canàries com si s’ha produït un cop d’estat en un país africà o hi ha hagut greus inundacions com a efecte d’un monsó a Àsia.

Perquè aquestes informacions tinguin credibilitat, cal que procedeixin d’un lloc proper a l’indret on els fets a què al·ludeixen hagin succeït i cal també una mirada i un tractament professional que només poden garantir els autèntics periodistes, formats adequadament perquè coneguin i apliquin un criteri fiable i rigorós.

Els mitjans de comunicació locals són avui del tot indispensables per evitar la propagació de notícies falses o imprecises, que només poden ser contrastades des de la proximitat. Ho hem viscut recentment amb l’epidèmia de SARS-CoV-2, on mitjans com La Veu de l’Anoia han assumit una responsabilitat decisiva per assegurar en una situació complexa un treball periodístic impecable.

Les guerres generen escenaris en què no hi ha tan sols una confrontació militar, sinó també informativa. Ho constatem en el relat que ens en transmeten les fonts històriques antigues com Tucídides o Titus Livi i ho veiem quan llegim les nostres cròniques medievals i, posem per cas, comparem el testimoni que Ramon Muntaner ens aporta de l’expedició dels almogàvers a Grècia amb la de les fonts gregues equivalents.

La invasió russa d’Ucraïna té una enorme projecció mediàtica arreu del món i els gabinets de premsa dels governs rus i ucraïnès escampen incansablement informacions que requereixen constantment ser contrastades, perquè hi intuïm sovint la voluntat de tergiversació i de manipulació de la veritat. Hi ha pocs escrúpols per mentir amb la intenció de reforçar l’adhesió dels qui són del mateix bàndol o de crear estats d’opinió favorables entre els qui s’ho miren amb perplexitat i desolació des d’una certa distància.

Sens dubte els corresponsals de mitjans internacionals ens ajuden a disposar de versions menys directament involucrades en l’evolució del conflicte i els periodistes locals independents que resisteixen com poden les pressions dels governs enfrontats, malgrat les limitacions amb què desenvolupen la seva comesa, també contribueixen a una visió més polièdrica i completa dels esdeveniments.

En el cas de la invasió russa d’Ucraïna el paper del periodisme, incloent-hi naturalment el de les fonts locals, és crucial. I mereix el reconeixement, la gratitud i l’admiració de tots els qui ens en servim per formar-nos una opinió consistent.

I el paper de la premsa local i comarcal del nostre país també és rellevant per copsar les repercussions que aquesta guerra esfereïdora ja està tenint entre nosaltres. I no tan sols em refereixo als aspectes econòmics vinculats al proveïment de cereals o de combustibles procedents de la zona del conflicte, sinó a l’arribada a Catalunya des d’Ucraïna de persones refugiades que s’instal·len en poblacions com ara Guissona, per posar un exemple evident, amb una incidència en el sector educatiu o pel que fa a la inserció laboral.

Salvador Espriu a la seva Primera d’història d’Esther va escriure: “Penseu que el mirall de la veritat s’esmicolà a l’origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d’autèntica llum.”

En aquesta època de modernitat líquida que denunciava Zygmunt Bauman, quan tants dirigents s’entesten a relativitzar la importància de la veritat, cal reivindicar els qui des de l’ètica i a vegades amb risc personal estan compromesos a garantir una informació periodística honesta. Els mitjans locals i comarcals hi tenen molt a dir.

giny

Cercar publicació



Publicitat


Candel 2016



Destacats


giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2022

Avís legal

Contacte