Pol Avinyó Divulgador musical

Aquest pròxim 4 d'abril el Gran teatre del Liceu celebra 175 anys. Una data molt important per la longevitat, gairebé ininterrompuda, de tantes i tantes nits d'òpera.

El Liceu s'inaugura el 4 abril 1847, amb un programa molt variat i sense cap òpera. Primer amb una simfonia del compositor Josep Melcior Gomis, seguirà l'obra teatral; Don Fernando, el de Antequera de Ventura de la Vega, un espectacle de dansa i per finalitzar la cantata Il Regio Imene de Marià Obiols, qui esdevindrà el primer director musical del Liceu. La primera òpera arribarà el dia 17 d'abril i serà l'Anna Bolena de Donizetti.

La història del teatre ens certifica que ben aviat el Liceu es convertirà en un dels teatres referencials en l'àmbit mundial i li prendrà tot el protagonisme "al rival" Teatre Principal, unes passes més avall de La Rambla i a la mateixa vorera.
Ningú es podia imaginar que tota aquesta empenta es veuria truncada pel foc. El 9 d'abril de 1861 el Liceu es cremava i destruïa totalment. L'endemà es reunia la junta de propietaris per parlar de la reconstrucció. Aquesta reconstrucció es farà de forma rapidíssima i el teatre tornarà a obrir les portes el 20 d'abril de 1862 amb I Puritani de Bellini, un any després d'aquest fatídic primer incendi.

El Liceu sent un teatre que va néixer dins de la tradició italiana sempre representava les òperes en idioma italià, tant si eren òperes en alemany, francès o rus. L'idioma del teatre era l'italià i els empleats del teatre l'havien de dominar amb força naturalitat. No serà fins a finals dels anys 70 del s.xx que es començaran a representar les òperes en els idiomes en el que van ser escrites.

Sempre s'ha associat el Liceu com a gran temple Wagnerià. Curiosament, la primera audició de música de Richard Wagner no va ser ni al Liceu, ni al Teatre Principal. Ens hem de remuntar a l'any 1862, als desapareguts Jardins Euterpe, i de mà de Josep Anselm Clavé i els seus cors, van fer sonar el cor de convidats del Tannhäuser. El primer Wagner del Liceu serà Lohengrin estrenat el 6 de març de 1884, un any després de la mort del compositor. S'ha d'entendre l'acollida triomfal de Wagner a Barcelona en dos aspectes, el primer va ser una cursa de fons, el segon la seva música i sobretot les seves idees (noves idees escenogràfiques, la sala amb la llum tancada) van arrelar en el corrent modernista que volia deixar enrere tota la renaixença associada amb la italianitat.

El teatre es va trobar dividit en els italians i els wagnerians. Els italianistes aplaudien les estrenes de Puccini, Cilea o Giordano. Per exemple van gaudir d'una gran acollida l'estrena de Tosca el març de 1902 o la d'Adriana Lecouvreur el maig de 1903. Van ser molts els articles que escrivien els d'una banda mofant-se dels de l'altre. Afortunadament, la sang mai va arribar al riu.

El segon Liceu ha estat el teatre que tanta gent ha viscut i que tantes emocions ha brindat. Nits memorables que queden al record dels espectadors per sempre. Tristament, aquest segon Liceu va ser engolit per les flames el fatídic 31 de gener de 1994. Gràcies a l'esforç de la societat civil i de les administracions, el tercer Liceu, va alçar el teló el 7 d'octubre de 1999 tornant a ser el Liceu de tots. Celebrem junts aquests 175 anys per continuar omplint les animes d'art.