Notícia

L’Aigua, un problema de tots

Xevi Bonell Periodista

Confesso que últimament he trobat a faltar tenir una assecadora. No tinc cap altre remei que estendre la roba a l'exterior, i la pluja d'aquest mes de març m'ha fet la guitza. Ja ho diuen que no plou mai a gust de tothom, però m'atreveixo a assegurar que aquests últims episodis de pluja han estat molt ben rebuts per catalans i catalanes. Les darreres precipitacions han trencat una ratxa de gairebé tres mesos sense llevantades importants a casa nostra. Tot i això, encara som en una situació perillosa.

La reserva d'aigua de les conques internes a tot Catalunya es troba al 54%, lluny del 85% de l'any passat. Estem en estat de prealerta per sequera. Una circumstància que no obliga a prendre grans mesures, però si a un increment en l'ús de les dessalinitzadores, que actualment treballen gairebé al màxim de la seva capacitat. Agafar aigua d'aquestes plantes fa que el nivell dels embassaments baixi més lentament, i que la situació no hagi arribat a ser tan dramàtica com la viscuda entre l'abril de 2007 i el maig de 2008. A finals de març del 2008 la situació era dramàtica. Els embassaments del sistema Ter-Llobregat fregaven el 20% de les seves reserves, i es van haver d'aplicar restriccions i talls d'aigua.

Aquest episodi va fer reaccionar a l'Agència Catalana de l'Aigua que va començar a implementar diverses actuacions per fomentar un millor ús de l'aigua. Es van recuperar captacions i pous en desús, es va doblar la capacitat de la dessalinitzadora de la Tordera, i l'estiu del 2009 va entrar en funcionament la dessalinitzadora del Llobregat, la més gran d'Europa destinada a l'abastament urbà.

Unes mesures que sens dubte han aconseguit reduir els efectes negatius de l'actual sequera, però que, tot i això, no han pogut evitar situacions com la del poble de Guixers al Solsonès, on a finals de febrer es van quedar sense aigua potable. Afortunadament, gràcies a un transvasament d'aigua provinent d'un dipòsit de l'ADF de la zona, els veïns van evitar els talls i van poder continuar utilitzant aigua per tasques com la neteja i el rec. Solucions excepcionals per a situacions que en els anys vinents no ho seran tant.

L'escalfament global és una realitat, i això comportarà episodis de sequera més prolongats. Per això és necessari fer un nou replantejament del model de l'aigua. Des de l'administració s'ha de millorar la gestió del sistema de reutilització i regeneració d'aigües, buscant de quina forma la circulació encara pot ser més eficient. S'ha de mantenir i incrementar l'aposta per les dessalinitzadores, una mesura útil i que confirma la importància i l'èxit de les polítiques preventives.

El paper més important però, recau en la ciutadania. No crec que el problema sigui per falta de consciència, i que de poc serviran noves campanyes per tancar l'aixeta quan ens rentem les dents, o omplir el rentavaixelles al màxim. Els canvis ha d'anar més enllà de l'ús directe de l'aigua. Cal modificar els hàbits, costums i sobretot el tipus de consum. Hem d'entendre que quan comprem no només paguem el preu de l'etiqueta, sinó també el cost que hi ha darrere la producció de cada producte. Tot té un peatge ocult. És indispensable apostar per aquells productes que necessiten menys aigua en el seu període de producció. Evidentment, no és necessari adoptar una sobrietat absoluta, però sí que ens convé tocar de peus a terra i entendre que tenir aigua corrent de qualitat també té un cost més enllà del que figura a la factura.

giny

Cercar publicació



Publicitat


Candel 2016



Destacats


giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2022

Avís legal

Contacte