Eva López Pinyol Periodista

(Tot canvia, res canvia / mira el tren, mira la via. / Si t'ho penses i bé observes, ja sabràs filosofia. Mil discursos, pocs recursos, és el pa de cada dia). ‘Lletania’ de Joan Manuel Serrat

Estrenar any implica canvis, t’agradi o no t’agradi. D’entrada, implica canviar d’any -òbviament-, però per a la majoria de ciutadans també implica fer-se un munt de propòsits que, molts d’ells, no arribaran a complir mai.

Ja fa tres setmanes que va començar el 2022 i m’atreviria a dir que bona part dels que l’1 de gener es van proposar modificar la seva dieta, anar al gimnàs, aprendre un nou idioma o conèixer els secrets d’un instrument musical ja han sucumbit davant la mandra. I qui diu la mandra, també pot dir la manca de temps, o des de fa dos anys, els impediments que generen les restriccions per la pandèmia de la Covid-19.

N’hi ha d’altres, de propòsits, que tot i que cada any són sobre la taula, sabem de bon tros que només es quedaran en bones paraules. Alguns, simplement en paraules. I per aquests, ja s’estan acabant les excuses per no complir-los.

El que passa al sector del vi n’és un clar exemple.

Les setmanes prèvies a les festes nadalenques, m’he fet un fart de llegir en diferents mitjans de comunicació, articles que animen els consumidors a comprar vins excel·lents a preus més aviat baixos. Ja fa temps que he entès que és possible beure un bon vi català sense haver d’invertir mig sou, però poder comprar una ampolla de cava per menys del que et costa un pot de xiclets, per exemple, em sembla gairebé un insult.

Fa anys que molts elaboradors del país denuncien aquest tipus de pràctiques, que l’únic que aconsegueixen és devaluar el sector del vi. Dubto que els que posen en pràctica aquest tipus d’estratègies comercials, pensin en el territori quan fixen els preus dels seus productes. I dubto encara més, que els que venen duros a quatre pessetes tinguin en compte la feina dels centenars de pagesos que es deixen la pell a la vinya verema rere verema.

Al Penedès, ja fa temps que els pagesos es queixen dels desastrosos preus que perceben pel raïm que cultiven. El problema, lluny de solucionar-se, sembla que s’enquista amb cada campanya que passa.

Des del sindicat Unió de Pagesos es queixaven fa uns dies que la qüestió del preu també està afectant el raïm ecològic. Una situació si més no contradictòria, tenint en compte que algunes de les grans denominacions d’origen catalanes han fet una aposta decidida per aquest tipus d’agricultura sostenible. El consell regulador de la DO Penedès, per exemple, s’ha proposat a partir del 2025 tots els productes que s’elaborin a la seva empara siguin ecològics. Seria la primera denominació del país en aconseguir-ho.

Aquest canvi, però, comportarà també una revalorització del raïm? De moment, l’INCAVI ja ha començat a desenvolupar algunes eines amb la intenció d’assegurar un preu just per a la matèria primera. L’administració s’ha compromès a publicar abans de la verema els costos de producció de cada varietat de raïm, per intentar que cap pagès hagi de pagar per treballar.

Apujar el preu del raïm serà, un any més, un dels propòsits que quedarà en paper mullat?